El dilema del presoner

Tenim molt mal entès l'autèntic significat de la paraula dilema. Per a molts, entre els quals m'incloc, el dilema apareix quan ens trobem amb almenys dues opcions i n'hem de triar una. En cadascuna d'aquestes opcions hi veiem avantatges i inconvenients. En tenir dificultats per valorar-ne la importància apareix el dilema.

No és ben bé així. En aquest cas hauríem de parlar d'indecisió, i un dilema és tota una altra cosa. Un dilema apareix quan qualsevol de les dues opcions que tenim al davant són igualment dolentes. El dubte apareix perquè hem de decidir quina de les dues opcions dolentes és menys perjudicial per als nostres interessos.

Això és el que està passant a gran escala a Espanya. El PSOE té dues opcions: o abstenció o dir que no a Rajoy. Si tria la primera solució hi haurà molts votants socialistes que en prendran nota. Els efectes de fer president Rajoy, per molt que es vulguin embolcallar amb el discurs que és el que li convé a Espanya, acabaran passant factura. Perquè, a diferència del que passa amb el PP i la corrupció, el PSOE paga les seves relliscades, i ben cares. Però si el PSOE vota que no i hi ha terceres eleccions, també sembla evident que el bac que rebran serà dels que els deixaran amb 40 de febre durant alguns anys. És cert que si el PSOE fa president Rajoy tindran, en certa manera, la paella pel mànec i li podran complicar la vida. Ep, sempre que la caverna no es dediqui a acusar-los de xantatgistes si no es pleguen als desitjos del bwana sense queixar-se. ¿Potser poden obligar el PP a desarticular algunes lleis de les quals la dreta va fer bandera? Potser.

Però, i el PP? El PP també té un bon dilema, si més no intern. Alguns creuen que cal acceptar l'opció socialista per no fer el ridícul. D'altres, ignorant que les enquestes no l'encerten mai, volen anar a terceres eleccions.

I després, el PP i el PSOE no sé què diuen que Catalunya és ingovernable. Sí, home (i dona). Però almenys no ens trobem en segons quins dilemes.