Això encara passa?

L'excap de la trama Gürtel, Francisco Correa, es va deixar anar de gust dijous passat davant el jutge que segueix la causa. Una causa com un cabàs. Correa, que encara llueix botons de puny, va declarar en veu alta tot allò que fa anys que corria amunt i avall en veu més alta encara. Però el seu testimoni és superior. Perquè equival a una confessió que envesca els dirigents del Partit Popular de l'era d'Aznar. Òbviament, la direcció actual del PP mira cap a un altre costat, i acusa Correa i el seu extresorer, Luis Bárcenas, còmplice necessari, de mentir. Si al final la sentència confirma la gravetat de les acusacions –Madrid i València eren una festa–, Mariano Rajoy sempre podrà adduir que ell no hi era –encara que hi era– i que això ja no passa. Aquesta és la gran qüestió: “Això” ja no passa? Des del mateix moment en què Espanya entrava de ple en allò que podríem denominar una democràcia formal –que poc formals són algunes democràcies– els grans partits polítics s'han finançat d'aquesta manera. Adjudicant obra pública o concessions i cobrant les comissions corresponents. El cas del PP és més bèstia. Francisco Correa, Luis Bárcenas, José María Aznar i els presidents successius de la Generalitat Valenciana, més tots els entorns, vivien com reis recaptadors i dispensadors. Tantes adjudicacions, tantes comissions. N'hi havia que comptaven els bitllets en els cotxes. Gran Alfonso Rus. Molt bé. I ara? “Això” es manté, ni que sigui de manera més reduïda i sense exhibicionismes obscens?