Dubtes

He trobat aquest fragment d'un poema de Bertolt Brecht (1940) que no paro de llegir en públic i en privat: és talment com si estigués amatent a la situació actualíssima per què travessem. Fa així: “S'escometen amb fúria / i es maten per la presa. / Diuen que són uns lladres / els altres, i que ells són bons./ Veiem com entre ells no cessen els insults / ni les baralles. Però així que nosaltres / no els volem engreixar / heus aquí que, de sobte, es posen tots d'acord.” Impressionant, eh que sí?

I encara una altra cita, aquesta del genial Thomas Mann a la genial La muntanya màgica (1924): “El món conté la lluita entre dos principis, el poder i el dret, la tirania i la llibertat, la superstició i el coneixement, el principi de conservació i el principi del moviment imparable: el progrés.” Eh que reflexions com aquesta ens tenen capficats? I més encara dintre d'una Espanya incapaç de reflexionar, de ser flexible, de voler dialogar: és l'Espanya eterna de “Una, grande i libre”, que va explicitar Franco però que ha estat sempre, des del 1714, a l'aguait del nostre somni de llibertat.

És un somni només? Estem disposats a enfrontar-nos a un Estat furiós i prepotent? La veritat és que no ho sé, però sí que veig que cada any avancem unes passes. Recularem? Depèn de nosaltres, només? Estem vivint un acte de fe que es desfarà com l'escuma? O, al contrari, estem anant en l'única direcció que ens porta a la llibertat?

No em retraieu que tingui dubtes: la missió dels humans és dubtar, i la intel·ligència, des de Descartes almenys, es bressola en els dubtes. Sabrem fer un referèndum vinculant? Ai! Sabrem guanyar-lo? Ai! És cert que hi ha plans recòndits en els quals només podrem creure si hi fem un acte de fe?

Tanmateix, deixeu-me acabar amb una altra cita, aquesta sobre els llibres, que vol dir sobre la intel·ligència. És de Franz Kafka, i diu: “Un llibre ha de ser la destral que esquerdi el món glaçat que hi ha dins de nosaltres.”

Meravellós.