Desclot
Franco, Franco, Franco
Les dues escultures que els organitzadors de l'exposició sobre el franquisme han situat a l'exterior d'El Born volen representar un muntatge. Una via porta l'estàtua eqüestre decapitada del general Franco, obra de Josep Viladomat, fins a l'estàtua de La Victòria, de Frederic Marès, amb una projecció encara més explícita a la paret sobre la “victòria” del bàndol rebel. El joc de relacions es fa més enrevessat quan es coneix la trajectòria dels dos escultors, que van treballar durant la República i que van poder subsistir artísticament sota el franquisme. Paradoxalment, La Victòria de Marès va substituir l'obelisc del passeig de Gràcia de Barcelona, una dona nua amb el braç també alçat que representava la República, obra de Viladomat, que després va esculpir l'estàtua eqüestre del general Franco que es va situar al castell de Montjuïc. Ai, caram! Tot aquest joc de paradoxes i subtileses deu estar explicat a l'interior. Però tanta subtilesa no ha agradat gens a les persones i els sectors que, senzillament, consideren repugnant l'exhibició de símbols franquistes a la plaça del Born quan encara n'hi ha que aguanten per tot el país. I és això justament el que no han entès ni l'Ajuntament ni el comissari de l'exposició, que ha acusat els indignats d'inquisidors. S'equivoquen. Ho serien si critiquessin una exposició que no han vist, però no si protesten per un joc de relacions que no els interessa. Al final, Franco ho ha tornat a aconseguir. Mort i enterrat, divideix els seus detractors.