Contra les evidències

Si els Estats Units són un exemple del que algun dia acabarà passant també entre nosaltres ja podem anar preparant-nos. La campanya electoral americana, que aquesta nit ha fet el darrer dels debats entre els candidats a la presidència, està derivant cap a un terreny molt perillós que si arriba a normalitzar-se representa una gran amenaça per a la democràcia.

Donald Trump és un candidat, per dir-ho suaument, molt estrany. De fet, que una persona com aquesta haja arribat a disputar la presidència ja és per si mateix un símptoma que les coses no van gens bé. Això ho saben fins i tot al Partit Republicà, dividit i enfrontat com mai per culpa d'un candidat que ells mateixos saben que és un problema i un error.

Un problema perquè hi ha regles que si les esquives o les negues fas entrar el conjunt de la societat en un terreny enormement perillós, que pot acabar amb una confrontació greu. Sempre hi ha hagut gent que ha negat les evidències o no ha volgut acceptar els arguments i la discussió basant-se en els fets. Però a Amèrica mai no s'havia vist res com Trump. Ell alimenta la imatge d'una realitat paral·lela on el poder està robant l'elecció i on coses que mai no han estat discutides ara ho són. Fins al punt que ja s'insinua que per més contundent que puga ser la seua derrota, Trump la nit electoral no acceptarà el resultat i, per tant, no concedirà la derrota.

Aquest ritual, concedir que ha guanyat l'altre, permet avançar molt els passos de la transició perquè l'elecció real i formal del president no es fa fins al desembre, quan es reuneix el Col·legi Electoral. Al Gore, en el seu moment, va batallar pel famós resultat de Florida però va acabar concedint la derrota. Trump sembla que no ho farà i això serà entrar en un inquietant terreny desconegut.