Saber governar

Saber gover­nar no és una qüestió de “nova” ni de “vella” política. Saber gover­nar és una qüestió de bons gover­nants. Això pot voler dir, per exem­ple, aguan­tar les pròpies con­vic­ci­ons, no esbra­var els prin­ci­pis quan s'arriba al poder, no iden­ti­fi­car ni el prag­ma­tisme ni l'opor­tu­nisme amb la neces­si­tat, però també i alhora saber pac­tar quan cal. Encara que algú repre­senti la majo­ria abso­luta dels elec­tors d'una soci­e­tat. Mari­ano Rajoy no sap gover­nar. No és un bon gover­nant. I no perquè sigui un polític “de dre­tes”. A Espa­nya, les “esquer­res” pequen del mateix mal. Rajoy no sap gover­nar perquè és intran­si­gent, perquè es pensa que és l'únic que té la raó, perquè no admet la dis­crepància, perquè con­si­dera que la tolerància és una marca de laxant. O de iogurt. El can­di­dat del PP patirà ara un via­cru­cis. Alguns afir­men que és “gallec”; és a dir, des d'aquest punt de vista tan tòpic, que només és un murri sense prin­ci­pis. S'equi­vo­quen. Per ara sem­pre ha demos­trat que els seus prin­ci­pis són els finals dels altres. A Bar­ce­lona hi ha una política que se li assem­bla. L'alcal­dessa de la ciu­tat creu que té la veri­tat abso­luta i no li agrada “cedir”. En rea­li­tat, l'esmussa pac­tar i donar una mica de raons als altres. Dime­cres va veure com el ple de l'Ajun­ta­ment rebut­java el seu Pro­grama d'Actu­ació Muni­ci­pal. Una der­rota més simbòlica que pràctica. Aviat, però, li pot pas­sar igual amb el pla d'inver­si­ons i amb els pres­su­pos­tos del 2017. Això serà més seriós. És Ada Colau una bona política?