Opinió

Full de ruta

Espinàs i l'Alhambra

Van passar-hi una pel·lícula inspirada en l'única obra de teatre escrita per Espinàs

Cada vegada crec més que a la perifèria és on passen les coses veritablement formidables, lluny dels focus i dels centres d'atenció suats. Hi ha alguna mena de fenomen d'ara que fa que les grans capitals semblin cansades, fartes del seu cofoisme, de viure com lloques estarrufades. Mentrestant, ciutats mitjanes o pobles grans prenen el relleu i la força. Així m'ho va corroborar un moment màgic que vam viure fa poc al cinema Alhambra de la Garriga. Hi passaven Distrito quinto, una pel·lícula inspirada en l'única obra de teatre que va escriure Josep Maria Espinàs, És perillós fer-se esperar. L'Espinàs –suposo que és la familiaritat amb què el tracta mig país– era en la projecció. Ell, que diuen que és un cinèfil de gust exquisit, no havia vist mai la pel·lícula. 60 anys després, la veu per primera vegada a la Garriga. Els del cine expliquen que quan van contactar amb la productora per aconseguir el film, la productora propietat del president de l'Atlético de Madrid, Enrique Cerezo, els van dir que s'enduien “una pel·lícula molt bona”. El crític Toni Vall hi posa el context, comentant que Distrito quinto és un clàssic del “gènere policíac barceloní”, i es declara content de ser en un d'aquests cines que ja no en queden. En acabat, escoltem les impressions de l'Espinàs. A punt de fer 90 anys, manté intactes la ironia i l'enginy. Sobtat perquè la pel·lícula només recull d'una manera molt vaga el fil de la seva obra de teatre, engega: “No he entès res.” Amb aquesta primera afirmació provoca el somriure al públic i se'l fa seu. “La meva història era la història de cinc persones que esperen que arribi un company amb els diners i, mentrestant, com que no arriba, en parlen malament, per això és perillós fer-se esperar; no té res a veure amb aquesta història.” I segueix: “Ara el que m'agradaria és escriure una obra de teatre que justifiqui aquesta pel·lícula.” El resum seria aquest: la pel·lícula, molt bé. L'Espinàs, millor. De regal, ell, l'editora de la Campana, Isabel Martí, i en Toni Vall s'emporten unes botifarres de la Garriga. Una altra experiència gratificant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.