LA GALERIA
Llençar menjar
Les xifres són tan esgarrifoses que ja no és suficient parlar de malbaratar i dilapidar. És immoral
Més de 200.000 firmes per evitar que cadascú de nosaltres llencem cada any 35 quilos de menjar a les escombraries. Això és el que pretén una mare de l'Alt Empordà amb una campanya que ha fet arribar aquesta setmana fins al Congrés a Madrid. Però ben mirat i tenint en compte les xifres, el que hauria de plantejar-se és començar per casa, a veure si d'una vegada algú reacciona. Perquè segons les xifres oficials, a tot Catalunya cada any es llencen directament a les escombraries ni més ni menys que més de 260.000 tones d'aliments aprofitables. D'aquí surten el 35 quilos per cap. Les xifres són tan esgarrifoses que ja no és suficient parlar només de malbaratar i dilapidar. Això també és immoral i mostra de desídia, egoisme, insolidaritat. Perquè tots contribuïm a aquest malbaratament que, cal dir-ho, es produeix principalment a casa de cada un de nosaltres. O sigui, que el menjar que llencem, va a parar a les nostres escombraries. Si busquem el significat de malbaratament trobem que vol dir consum desorbitat i antieconòmic de productes de qualsevol mena. En el cas que ens ocupa s'escau molt per exemplificar el tema de com es dilapida el menjar, principalment a casa, però també a fora. És evident que en la nostra societat occidental hi ha un consum desorbitat. De tot. Fem compres desorbitades quan anem a la botiga o supermercat i preparem àpats desorbitats. I el resultat és que una part del que sobra va a parar a les escombraries. I aquí rau el problema. La mare que ha recollit aquests milers de firmes contra el malbaratament ho ha fet després de veure què passava a l'escola del seu fill, on molt menjar acabava a la brossa. Quan va advertir de la bestiesa que això representa, la resposta va ser que per temes de seguretat alimentària no es podia reaprofitar. Res a dir si parlem de seguretat. Però em consta que feta la llei, feta la trampa. Hi ha escoles que vist que per la banda de reaprofitar topaven amb impediments legals, van optar per demanar al càtering menys racions de les que correspondrien pel nombre d'alumnes que tenen. Segurament està mal fet des del punt de vista administratiu, però s'ha d'admetre que d'aquesta manera no solament han continuat alimentant els alumnes sense problemes, sinó que han evitat haver de llençar menjar cada dia per culpa de racions excessives. El mètode potser no és el correcte, però sí els resultats.