Ho fan per Espanya?

El PSOE ha deixat ben clara la qüestió. Els partidaris de Susana Díaz han destronat Pedro Sánchez i han esbudellat el partit “per Espanya”. ¡Arriba! Així ho va aclarir ahir el portaveu socialista al Congrés, Antonio Hernando, en resposta a Mariano Rajoy en la primera i penúltima sessió d'investidura: “No ens agrada vostè, ens agrada aquest país.” Se n'han de tenir, de ganes, perquè t'agradi un país on guanya les eleccions Rajoy. Però sobre gustos... El candidat del PP va respondre la declaració d'amor exigint –el gerundi és exacte: exigint– al PSOE que s'abstingui també en totes les grans lleis de la legislatura. És a dir, demanant carta blanca perquè els acords que pugui fer amb Ciutadans prosperin gràcies als socialistes. Més enllà de la barra àcida de Rajoy, l'exigència és coherent. El PSOE només vol sacrificar-se “per Espanya” un dia? El gest no tindrà cap sentit si des de l'endemà els socialistes passen a l'oposició irada i converteixen l'any de govern obligat de Rajoy en un viacrucis. Perquè això voldrà dir inestabilitat, precarietat i confusió. Si el PSOE de Díaz permet que Rajoy governi Espanya perquè els agrada el seu país, lògicament haurien de garantir-li una certa estabilitat. O és que Espanya els deixarà d'agradar dissabte a la nit? Si tant els agrada Espanya, el pacte amb populars i ciutadans hauria de ser durador. Perquè abocar “el país” que tant s'estimen al caos i a unes terceres eleccions no immediates però sí pròximes és d'una incoherència que tira de tos.