Consulta al diccionari

Alguns polítics soci­a­lis­tes espa­nyols, entre ells l'auto­pro­cla­mada màxima auto­ri­tat del PSOE, Verónica Pérez, han anat a con­sul­tar al dic­ci­o­nari de la Real Aca­de­mia Española la defi­nició del mot rufián, i han publi­cat el resul­tat en els seus comp­tes de Twit­ter: “Per­sona sense honor, per­versa, menys­pre­a­ble.” Per apli­car-ho, evi­dent­ment, al dipu­tat Gabriel Rufián, que els va treure de polle­guera durant la inves­ti­dura de Rajoy.

En lloc de con­sul­tar dic­ci­o­na­ris, els hau­ria fet més pro­fit con­sul­tar mili­tants, abans de votar el que van votar. Però tenien molta Prisa, perdó, molta pressa, per evi­tar unes ter­ce­res elec­ci­ons molt com­pli­ca­des o, el que és pit­jor, un remot acord d'esquer­res amb el vis­ti­plau tàctic d'algun grup inde­pen­den­tista, cosa que obri­ria un nou camí per al règim espa­nyol del 1978. Un camí que els poders de l'Estat es resis­tei­xen a fer i que, per evi­tar-ho, són capaços de mol­tes coses. Com per exem­ple, de deca­pi­tar el líder del segon par­tit de l'Estat d'una manera poc hono­ra­ble, una mica per­versa i, des d'un punt de vista de la democràcia interna, bas­tant menys­pre­a­ble.

El dis­curs de Rufián no con­te­nia insults direc­tes però sí molta mala llet. Reco­llia les veus de soci­a­lis­tes indig­nats i les etzi­bava sense cen­sura als dipu­tats del PSOE. Fins i tot soci­a­lis­tes crítics amb la decisió de la cúpula del par­tit s'han mos­trat molt dol­guts per la duresa de Rufián: sem­bla lleig que des de fora es posi el dit a la nafra i es faci lle­nya de les divi­si­ons. Però és una met­zina que s'aplica cons­tant­ment als rivals en política i ningú no és inno­cent. Bur­xar i bus­car la divisió dels 72 dipu­tats del sí és l'esport de moda entre els del no i els del ja-ho-veu­rem, soci­a­lis­tes inclo­sos. Quan ERC feia tri­par­tits, el bur­xa­ment, lla­vors d'ori­gen con­ver­gent, va aca­bar amb aquell par­tit deca­pi­tat, escin­dit i der­ro­tat. I així tots els par­tits quan pas­sen per con­tra­dic­ci­ons. Si ens posem tan figa­flors, aca­ba­rem defi­nint la política al dic­ci­o­nari com a acti­vi­tat per­versa i de poc honor. I qui esti­gui lliure de culpa que llanci la pri­mera piu­lada.