Narcís-Jordi Aragó

Dilluns passat vaig anar a fer una volta a Camprodon, al Ripollès, amb l'excusa de la Fira del Formatge. Mentre passejava pels carrers de la vila, vaig tancar uns moments els ulls i vaig veure l'Aragó de bracet amb la Mercè que passejaven cap al tard per aquells magnífics carrers, s'arribaven fins a l'església parroquial de Santa Maria i al monestir de Sant Pere i tornaven a l'hotel per sopar i anar a un dels concerts del festival que es fa cada any a aquesta bella població, que a mi em té el cor robat. Any rere any, en Narcís i la Mercè feien les seves vacances a Camprodon. No hi fallaven mai. Jo crec que ja encarregaven l'habitació d'un any per l'altre.

Veig en Narcís A molts llocs de Girona. Era una persona molt tradicional i era fàcil trobar-lo gairebé sempre als mateixos llocs i a la mateixa hora. No sé si en Narcís era Girona o Girona era en Narcís-Jordi Aragó. Estic convençut que sense ell Girona hauria estat diferent. Estava enamoradíssim de la seva dona, però no sé si igual o més estava enamorat de Girona. Aquests dies m'he estat llegint el número especial de Fires que ha fet El Punt Avui, dedicat bàsicament a l'escriptor gironí. De veritat, tot un encert. Només llegint els articles de l'Aragó, hom torna a trobar tota la realitat gironina, aprofundida i examinada a fons. Ho sabia tot de Girona, era molt observador i estudiós alhora. Quantes vegades vaig acudir a ell per demanar-li una col·laboració, o que em resolgués algun problema. No m'atreveixo a dir que era amic de l'Aragó, però per a mi ho era. Tot i que sempre va ser una persona que marcava distàncies, no et deixava entrar gaire a les seves intimitats, era molt gelós del seu món i de les seves coses. Només un detall, algú sabia si havia estat malalt, si l'havien operat... segur que no. En tot cas, te n'assabentaves quan havia passat. Un any li vaig demanar si ens volia fer el pregó de la festa major de Tor, un poblet de poc més de cent habitants del Baix Empordà. No li vaig haver de dir dues vegades, em va dir que sí de seguida. I va fer un pregó que de ben segur no l'hauria fet millor per a Girona o qualsevol altra ciutat important. Una obra d'art, plena de poesia i de magnífiques descripcions sobre l'Empordà.

Curiosament, en Narcís no va ser mai director d'El Punt, i no és pas que no li ho haguessin ofert moltes vegades. Hi va col·laborar, els seus articles era el primer que em llegia cada dia del diari. Però mai va voler ser director. Ja ho havia estat de Presència i segurament ja en va tenir prou. Però va presidir molts anys el Consell Editorial i hi va col·laborar sempre que li demanaven. Hauran de passar molts anys fins que descobrim a fons aquest gran personatge gironí. Però serà fàcil, perquè era una persona de guardar-ho tot. Amb tot, la seva obra és tan extensa que hi haurà feina per arribar al fons. Gràcies, Narcís, per mi, amic Narcís. El poc que sé ho he après de tu.