Opinió

Tribuna

Clinton ‘vs' Trump

“Hi ha un punt important en què els dos candidats coincideixen: el rebuig a seguir ampliant els tractats de lliure comerç

El seguiment de la campanya electoral nord-americana està molt concentrada en els estirabots masclistes i xenòfobs de Donald Trump. I també en la possibilitat que per primera vegada una dona arribi a la presidència, però, com passa sovint, darrere de tot aquest castell de focs de declaracions hi ha un extens programa, també en el vessant econòmic.

En algunes qüestions els programes tenen les tradicionals diferències entre el Partit Republicà i el Demòcrata. El programa de Clinton preveu una expansió de la despesa pública en àmbits com l'educació, la formació de les persones en el seu lloc de treball, l'extensió de les energies netes i les infraestructures. Al voltant de les infraestructures hi ha un cert consens entre els dos candidats. Als Estats Units moltes carreteres, autopistes, aeroports i ports han envellit i tant Clinton com Trump anuncien un important augment de despesa en aquest camp. El candidat republicà insisteix, però, que els seus augments de despesa només es faran en infraestructures i defensa, i en canvi anuncia una reducció bastant inconcreta en la resta de partides.

Per tal de reduir un dèficit i un endeutament del sector públic disparats des de l'inici de la recessió, el 2008, aquests augments de la despesa pública haurien d'anar acompanyats de l'augment d'impostos necessari per finançar-los. Clinton anuncia diverses mesures per augmentar la pressió fiscal sobre las persones amb més ingressos. Pretén imposar un tipus efectiu del 30% a les famílies amb ingressos superiors als dos milions de dòlars i augmenta un 4% el tipus de les que superen els cinc milions de dòlars. També vol augmentar els impostos sobre la rendibilitat de les inversions en capital per a un període inferior als sis anys, per tal de penalitzar els moviments especulatius i afavorir la inversió a llarg termini. En canvi, no ha concretat com es portarà a terme una reducció, anunciada de manera genèrica, de la càrrega fiscal de les classes mitjanes. El candidat republicà més aviat parla de reducció de la càrrega impositiva, amb una disminució del tipus màxim de l'impost sobre la renda del 39,6% al 33%, i un refús a augmentar els impostos sobre la gasolina per finançar el programa de construcció d'infraestructures, tal com pretén fer Clinton.

Tot i que el programa republicà, com ve passant des de les campanyes de Ronald Reagan, usa el recurs d'afirmar que la retallada dels impostos suposarà un augment de l'activitat econòmica que permetrà augmentar-ne la recaptació (un fet que la realitat molt sovint s'encarrega de refutar) tampoc el programa de Clinton, encara que més precís i realista, permet quadrar els números del pressupost públic. Però un problema es fa evident. En la mesura que la taxa d'inflació es mantingui al voltant del 2% i el creixement es vagi consolidant, la Reserva Federal endurirà progressivament la política monetària, amb pujades dels tipus d'interès i reduccions de les injeccions de liquiditat per comprar deute públic, i això farà més necessària encara la reducció del dèficit públic. Si arriben a la presidència, els dos candidats, per tal de reduir aquest dèficit públic hauran de prendre decisions sobre augments d'impostos que no han anunciat en els seus programes.

Hi ha un punt important, però, en què els dos candidats coincideixen: el rebuig a seguir ampliant els tractats de lliure comerç. S'ha aturat el tractat amb Europa i tots dos es mostren disposats a tirar enrere alguns dels punts signats en el tractat que inclou dotze països de l'àrea del Pacífic, i proposen inclús de modificar aspectes del tractat de lliure comerç amb el Canadà i Mèxic. Fins ara el Partit Demòcrata havia estat procliu a criticar aquest tipus d'acords, tot i que l'administració Obama i la mateixa Hillary Clinton han liderat el procés de liberalització aquests darrers anys. El Partit Republicà sempre n'ha estat un gran defensor. En canvi, en l'actual campanya els dos candidats posen molt d'èmfasi en la voluntat de frenar el procés.

Sens dubte, els seus analistes d'opinió han detectat un fenomen evident també a l'Europa occidental. Les classes mitjanes tenen por de la globalització i dels efectes d'aquesta sobre els seus ingressos, les seves feines i les seves condicions de vida. Aquest serà un dels grans reptes per al proper president, com seguir liderant un procés que sembla imparable, fent compatibles alhora la tranquil·litat de les classes mitjanes dels països desenvolupats amb el desig de centenars de milions de persones del món emergent d'esdevenir, precisament, classe mitjana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.