Rufián, crítica i acció política

Ja fa cinc dies que Mariano Rajoy va ser investit com a president del govern espanyol gràcies als vots favorables de C's i CC i l'abstenció de gairebé tot el grup del PSOE. Convé recordar-ho abans que algú deixi anar l'enèsim comentari sobre com de pèrfid és el diputat Gabriel Rufián. Si ens atenem al discurs del llavors candidat Rajoy assegurant que no pensa tirar enrere cap de les seves lleis fonamentals, el govern del PP continuarà aplicant una llei d'educació regressiva i contrària a l'escola catalana. I algú dirà que Rufián va ser un maleducat. El govern del PP mantindrà la reforma laboral. I algú insistirà que Rufián és un bocamoll. La llei mordassa continuarà amb el setge als drets civils de la ciutadania, però ja sabem que Rufián té un cognom que l'ha marcat de per vida. I per suposat des de la Moncloa s'acarnissarà la croada contra les institucions catalanes. Pobra democràcia quan es jutgen les crítiques per sobre de les actuacions polítiques i les seves conseqüències. Perquè el que patirà bona part de la ciutadania són les polítiques del govern del PP que seran possibles gràcies al PSOE i no la denúncia política d'un diputat d'ERC. Per això m'han sorprès algunes crítiques d'En Comú Podem o IU. Contradictòries amb els aplaudiments d'Iglesias i la cúpula de Podemos. És un error equiparar l'aliança d'ERC i el PDECat a Junts pel Sí a l'operació del PP amb el PSOE. Es pot compartir o no, però JxSí va rebre l'aval electoral per impulsar el camí cap a la República catalana. El PSOE ha incomplert el seu compromís electoral entregant el govern al PP i això és el que va criticar Rufián. El món dels comuns ha d'entendre que la pugna ideològica amb el PDECat és legítima però no pot ser la coartada per esquivar la responsabilitat en la defensa del dret dels catalans a decidir el seu futur com a subjecte nacional sobirà. Avui Xavier Domènech pot posar la primera pedra d'un nou projecte polític en aquesta direcció. Caldrà escoltar-lo amb atenció.