Els cecs som nosaltres

Ens considerem molt bones persones i molt solidàries. I potser ho som, però encara és més llustre que no pas matèria. Podem trobar mil excuses: l'estrès del dia a dia, les dificultats personals o familiars... Però hi ha petits detalls que no requereixen gaire esforç i que faciliten la vida dels que ens envolten. Però encara som molt egoistes. Avui han de llegir l'article que publica en aquest diari Isaac Padrós, un jove de 37 anys que, des d'en fa dos, és cec. Ens relata les estupideses dels que ell anomena “capacitats”. Per exemple, no rebre resposta quan diu bon dia quan entra en un local –ho fa per saber si hi ha algú– o que el bus no pari a la seva altura i encara li menin pressa. Llegir-ho fa vergonya. Perquè t'adones que ell no és el cec. Ho som els altres.