Full de ruta
Por de la democràcia
Democràcia és acceptar Trump, el no d'Escòcia o l'autodeterminació de Catalunya
Donald Trump ha guanyat i costa d'acceptar. És un tipus moralment reprovable? Un pèssim candidat segons els estàndards de la correcció política? Serà un pèssim president? Per als americans, per als seus socis, per als seus enemics? Potser sí, però qui és ningú per desqualificar el vot dels nord-americans i els seus motius per triar Trump i descartar Clinton. Es pot opinar, només faltaria, però els Estats Units han de ser i seran el que els nord-americans vulguin. Encara que a vegades no ho sembli, la democràcia no arrenca de veritats preconcebudes, il·lustrades i imbatibles, sinó de més avall, del país, de la gent, de les seves inquietuds i aspiracions. Pretendre una altra cosa és renunciar a la democràcia mateixa i acostar-se al despotisme. Els poders fàctics i les elits polítiques ja fan tot el que poden per controlar-la, dirigir-la i adormir-la i sovint se'n surten, per la via civil o per la criminal. A Catalunya, per exemple, se li nega el dret a decidir democràticament el seu futur, en nom d'una sobirania que algú pel seu compte va definir “única i indivisible” i que després molts altres han imposat al llarg dels temps amb bombes i trets o amb lleis i constitucions. D'això va la manifestació de demà a Montjuïc, de defensar els valors i la coherència democràtics sense mitges tintes. Perquè hi ha els qui reprimeixen aquesta coherència i hi ha els qui l'esquiven amb arguments tan fal·laços com que un referèndum d'autodeterminació dividiria fatalment la societat catalana, quan és una obvietat que no és la democràcia la que fa les divisions, sinó la que les arbitra civilitzadament, assenyalant on és la majoria i quin és el rumb a seguir. Com als EUA amb Trump i Clinton; al Regne Unit amb el Brexit; a Colòmbia amb l'acord de pau amb les FARC; a Escòcia o el Quebec amb els referèndums d'autodeterminació; o com al PSC amb Iceta i Parlon. Sigui al nivell que sigui, no hi ha fractura si hi ha democràcia. Només cal respectar la decisió majoritària. Qui no pot viure amb això no és demòcrata i qui impedeix que la gent pugui decidir, el que té és por de la democràcia i massa vergonya per admetre-ho.
