Vénen mal dades
Tres esdeveniments, global, estatal i nacional, m'han fet preocupar. Primer, la victòria de Trump, tot i que en el govern no farà ni la meitat del que ha predicat, comporta uns riscos importants. S'ha comentat a bastament. L'aïllacionisme internacional que alguns aplaudiran en nom de la no-intervenció, però que potser davant l'expansió de certs fenòmens agressius i la feblesa europea, d'altres lamentarem. El retrocés en les polítiques de contenció del canvi climàtic que poden accentuar encara més la catàstrofe humanitària que quasi cap científic nega. El desballestament de serveis públics com la sanitat de tan poca tradició als Estats Units. I, finalment, com a únic element aparentment positiu, si es concreta, és l'apel·lació al talent i a la innovació per tal que tothom participi d'una economia més pròspera. Com a catalans i europeus, com ens afectarà tot plegat? No m'atreveixo a pronosticar res.
Hi ha, però, uns aspectes de les passades eleccions americanes que sempre queden ocults. I són precisament aquells que podrien explicar com els americans toleren un injust i esbiaixat sistema electoral per la presidència, perquè exerceixen importants drets de participació en altres àmbits. Dotze estats dels 50 han elegit governadors. S'han posat a votació milers de càrrecs locals, assemblees legislatives d'estat, jutges i caps policials. I encara més, s'han posat a votació 157 propostes en desenes de referèndums estatals. Per decidir des de la legalització de la marihuana, el salari mínim, la cobertura mèdica, el control d'armes, l'eutanàsia i fins si els actors porno hauran de portar condons. Només a Califòrnia se n'han votat disset, quinze de les quals són iniciatives populars que han aconseguit superar el sostre de 365.000 signatures.
Lamentablement a Espanya el règim és molt menys democràtic que als Estats Units. La recent investidura de Rajoy reuneix el suport directe o indirecte de la majoria parlamentària. Allò que s'assembla cada cop més al Movimiento Nacional. Tant, que els comentaris dels mitjans de comunicació sobre els perfils dels nous ministres s'assemblaven als que es vivien sota Franco quan es buscava si aquells eren propers a López Rodó o a Solís Ruiz. O bé si Carrero augmentava de competències.
És desmoralitzaDOR veure com gent com el president i seguint per diversos ministres als EUA estarien inhabilitats. Ha estat investit el cap del partit amb més casos de corrupció als tribunals; però, que en canvi s'ha escapat de cap responsabilitat col·lectiva com la que sí que ha recaigut sobre partits de centredreta autonòmica.
En el mateix dia de la investidura, el Tribunal Constitucional culminava el cop d'estat institucional, convertint-se en jutge i executor alhora. Un tribunal penal que converteix la Constitució en codi penal.
I posant la cirereta al pastís, allò que prediquen com a gestos de diàleg, es concreten amb Sáenz de Santamaría ministra d'Administracions Territorials, qüestions constitucionals rellevants i CNI: tot un programa. I Fernández Díaz, el de l'operació Catalunya interior, a l'operació Catalunya exterior: des de la presidència d'afers exteriors al Congrés encapçalarà delegacions per intoxicar tots els parlaments del món que pugui, en contra de la causa democràtica catalana.
Finalment, a Catalunya, l'acceleració de la guerra politicojudicial i la inexistència aparent d'una única estratègia de resposta, està donant una sensació de feblesa i desori considerable. En aquest sentit l'estratègia d'alguns cupaires basada en la microdesobediència sembla més destinada a prioritzar l'esclat de les contradiccions secundàries en el bloc social independentista i posar dificultats a l'acció de la Generalitat de transició, que a acumular forces per fer front a la contradicció principal que és entre classes populars catalanes i oligarquia espanyola.
Les microdesobediències si no estan coordinades només debilitaran el front independentista. I ja arribarem: o cansats, o esporuguits o dividits. Quan entrem en desconnexió accelerada cal mesurar cada moviment per tal de reforçar i no debilitar. Amb 2 milions de persones reiteradament mobilitzades no es pot enfocar la fase de xoc de legitimitats com a accions d'avantguardes, buscant notorietat. Cal recordar Ghandi: campanya de la sal, campanya del tèxtil autòcton... però sempre sota un lideratge nacional i un seguiment massiu. Que els nous obstacles que ens apareixen en aquest revolt de la història, no els fem més grans nosaltres, per malaptesa o per desmoralització.
