Escac

Conèixer el teu igual, que tra­gini la llum de l'albada al cognom, que et regali cai­xes de te rela­xant el pri­mer dia és un pro­digi. Porta ulle­res de pasta i tu no: te les empro­ves i per fi veus el món tal com és. Té el pas ferm i tu mires de seguir-lo amb cama­des cur­tes d'apre­nenta de geisha: “Anar al teu cos­tat és com por­tar un gerro, xinès i deli­cat, al París-Dakar.” Explo­reu el barri i gar­leu amb turis­tes que us pre­nen per folls. Esteu con­tents i això esglaia la massa. Ell mira, tu mires com ell mira el món. El teu siamès és un senyor de cap a peus. Et gua­nya en seny i en flama als ulls. Després del pas­seig, el taxi us porta com si fóssiu dues estre­lles que estre­neu el dia. Dineu a Can Ser­ra­llonga: tracte exqui­sit. Avui no hi ha pol­tre, hi ha cala­mar­sets, festa grossa. Ell ho sap tot de tu, t'esbronca quan cal i et suporta el deliri. Abo­ques alguns fruits secs a la taula. Ell ni els recull ni et renya; hi vessa la resta del bol. Més riu­res. Dareu pinso als ànecs davant la mirada d'un nen a qui li han rega­lat un tau­ler d'escacs sense els dos cavalls negres. Posa-hi cigrons. Un te'l dóna a tu i te'l guar­des dins els sos­te­ni­dors per no per­dre'l. L'altre el té ell, que se sap far: “La meva angoixa és no ser-hi, aquí amb tu, sem­pre que et faci falta.” T'empeny a res­pi­rar i a llui­tar pel teu somni, el que tens a l'altra banda del pont. No ha fet un cur­set sobre tu; n'ha fet un màster i està a punt de doc­to­rar-se. És un cavall negre. I ara tu també ho ets. Poca broma: miro enda­vant i t'hi veig.