Quan els morts no descansen en pau

Sebastià Gispert Oliveras (Llagostera, 1898 - 1988) i Francesc Falivene Pingetti (Llagostera, 1897 - 1992) han estat dos personatges cabdals del segle XX al meu poble. Van ser els principals impulsors de la reforma del Casino Llagosterenc de 1929, i van viure unes vides edificants. En Tià Gispert, com a botiguer i home savi; i en Falivene, d'esquerres fins a la medul·la, va ser alcalde durant la República, va anar a l'exili i quan va tornar va oferir una lliçó d'integritat i coherència política. Ambdós eren grans amics, estaven casats i enamoradíssims de les seves respectives dones, i no van tenir fills. Van quedar vidus, però tenint en compte la seva edat tots dos van comprar un nínxol doble perquè quan els arribés l'hora poguessin descansar junt amb la dona de la seva vida. Eren tan romàntics i la seva previsió tan gran que en Tià va fer posar a la làpida: “Destí tu i jo. El somni d'una dona i un home quan adolescent és realitzat. Conxa Palé 11-6-1978 - Sebastià Gispert...”. Per la seva part, en Falivene hi va fer escriure: “Núria Matamala i Francesc Falivene. Sempre units en la vida i també en la mort. 1896-19...” I en un llistat vertical, els mots: “Moral, Bondat, Amor i Estimació.” Els respectius hereus dels seus llegats ja no van tenir la decència d'acabar de posar-hi la data quan es van morir ells, però la ignomínia ha arribat fa pocs mesos, quan uns han decidit traspassar el nínxol i els altres, cedir-lo a l'Ajuntament. En el cas del matrimoni Falivene-Matamala, almenys han tingut el decòrum de posar les seves despulles en un sol nínxol, tot i que ja no hi ha el seu nom; però en el cas de la parella Gispert-Palé, que van viure una llarga i tendra història d'amor pròpia de novel·la, haurien anat a parar a l'ossari. A més, he pogut constatar que les làpides ja no són ni al cementiri. Una pena i un ultratge. No sé en quines condicions van fer el seu llegat, però els hereus no han complert la seva part del tracte i, per omissió, l'Ajuntament tampoc, ja que no s'ha estat gens curós ni sensible. Si féssim un rànquing de les deu persones més notables del segle XX a Llagostera, en Tià i en Falivene hi haurien de ser. No entenc per què se'ls ha abandonat d'aquesta manera. On són la memòria històrica i el respecte al desig més elemental d'una persona? Mantenir un nínxol doble costa 60 euros l'any.