Premi de consolació

Jorge Fernández Díaz no serà l'ambaixador d'Espanya al Vaticà, ni el seu àngel, Marcelo, cònsol general a la capella Sixtina. No es pot tenir tot en la vida. Ni en aquesta, ni en l'altra. És una pena, perquè els dos nomenaments haurien estat la gran cirera que hauria culminat dues trajectòries al servei de Déu i la pàtria. Com a consolació, però, Fernández serà nomenat aquest matí president de la comissió d'Exteriors del Congrés, gràcies al suport de Ciutadans i al vot en blanc del PSOE. Pel que fa a l'àngel, encara no se'n té cap notícia, però ja se sap que aquests éssers alats, a diferència de les fades, solen viatjar molt. Ja li deu estar bé. Que Fernández rebi un premi de consolació, en substitució per cert de Duran i Lleida, diu molt de la situació de la política espanyola. El Partit Popular governarà amb una tranquil·litat total mentre el PSOE temi la convocatòria d'unes noves eleccions. I el PSOE temerà unes noves eleccions mentre no estigui preparat per fer-los front. La cosa s'allargarà. Ja es pot anat preparant el PSC. Per molt que Iceta sigui el rei de la diplomàcia –si ell fos diputat del Congrés, hauria de presidir la comissió d'Exteriors, sense àngel–, els socialistes catalans tenen conflicte assegurat amb el PSOE si persisteixen en el rebuig a abstenir-se, per exemple, en els pròxims pressupostos. El problema, el tindrà el PSC, no el PP. Pel que fa a Ciutadans, es constatat de nou que envelleixen ràpid. La “nova política” és una estafa. Xe, Marcelo, estàs content?