Interès humà

És curiós, quan es rellegeixen ara les opinions i les anàlisis d'abans de les eleccions nord-americanes, que molts dels que ara s'afanyen a oferir explicacions exactes sobre el que ha passat en la ment dels electors americans, menystenien l'histriònic Trump i auguraven una victòria més o menys folgada de Clinton. Els que escrivim en els papers acostumem a encertar-ho de ple un cop les coses ja han passat. En això, hi tenim la mà trencada. Però les prediccions abans que passin, que en realitat és el que més interessa a la gent, no són més que camins a les palpentes. Davant del primer xàfec de realitat l'argumentació més brillant, analítica i raonada sobre el futur immediat acaba convertint-se sovint en paper mullat.

Hi ha un contrast interessant entre els mitjans seriosos i rigorosos nord-americans, que apostaven per Clinton i en general preveien una victòria de la candidata demòcrata, i les televisions privades nord-americanes, més sensacionalistes, dretanes i que en molts casos confiaven, i la van encertar, en una victòria del magnat republicà. La premsa que analitza, reflexiona, mira estadístiques i contrasta, va fallar; la que banalitza la política, busca el sensacionalisme i els impactes emocionals, la va encertar.

Al cap i a la fi, voten les persones. I les persones no sempre ens movem per les reflexions racionals ni per la suma i resta ponderades dels pros i contres de les coses. Els grans diaris de referència americans també van fer reportatges sobre l'home blanc pobre de l'Amèrica profunda castigat per la crisi econòmica i amagat per veure amenaçat el seu precari estatus econòmic, racial i de gènere davant dels canvis del món. Però segurament els seus analistes no els devien llegir amb gaire atenció: reportatges d'interès d'humà, en diuen, dels de trepitjar barris, pobles i perifèries, on no són els somnis de la raó, sinó l'amargura dels sentiments, el que a vegades produeix monstres.