Irracionalitats del populisme

El resultat de les eleccions a la presidència dels Estats Units és la constatació que l'increment que fa temps que està experimentant el populisme, no només als EUA, també a escala global, no es pot pas explicar com el resultat d'una estratègia de determinats partits polítics extremistes, en un o altre sentit, que fan de la demagògia la font dels seus arguments, jugant amb les pors dels ciutadans, i en ocasions originant-les. Certament, aquests partits existeixen –no solament a l'extrema dreta– i susciten i activen les passions més negatives, fins i tot les més perverses, per ampliar la seva audiència, amb la creació de bocs emissaris, promeses inassolibles, atacs personals, calúmnies, manipulacions de la informació, etc.

La particularitat del populisme d'avui és que es desenvolupa en societats democràtiques formades, en general, per persones amb un cert nivell d'educació que no s'haurien de deixar manipular fàcilment. El populisme ha esdevingut la manera dominant de relació en les democràcies que han perdut el sentit de la deliberació pública, de la consulta popular i del bé comú. La seva causa és profunda, constitueix un aspecte de la degradació de la democràcia, la qual no és pròpia d'un sol partit; ho és de tots.

L'exercici del poder es fa en dues dimensions diferents l'una de l'altra. Una consisteix en una tecnificació política esbiaixada que comprèn anàlisis més o menys objectives al costat d'interessos més o menys inconfessables. Els dictàmens dels experts, obscenament ben remunerats, sempre exposen l'única solució possible, i perquè pugui ser presentada com a tal no esmenten mai allò que s'ha de solucionar. Per exemple, no parlen mai de “crisi financera”, parlen de “crisi del deute”, com si la causa del deute en fos l'única causa i d'aquesta manera es fa passar per solució tècnica la salvació dels interessos de classe. La deliberació pública relativa a les finalitats i les opcions desapareix. La segona dimensió consisteix a excitar les angoixes dels ciutadans, sobretot la por, la gran arma de la degradació de la democràcia.

Però les angoixes SE superen, és irreal pensar que no es poden domar. Els populistes si arriben al poder legislaran irracionalment –la història ens en dóna nombrosos exemples– amb efectes perniciosos per a la major part d'una ciutadania cada vegada més al·lucinada i que pressent la fi de l'estat del benestar. La democràcia suposa el privilegi de la raó, la capacitat de determinar el bé comú. Si es degrada tecnificant el poder i excitant les angoixes dels ciutadans, no serà capaç de determinar-lo. Si l'exercici del poder impedeix sistemàticament als ciutadans deliberar sobre les seves opcions i els col·loca lluny de decidir sobre el seu futur col·lectiu amb el pretext de la submissió a l'estat de dret, el monopoli de la interpretació del qual s'atorga, es fa ell mateix el llit, sigui quin sigui el seu color polític. Sigui blau, sigui taronja, sigui vermell, sigui lila.