L'origen social existeix

Vaig néixer el 1980 i sóc la pri­mera gene­ració de la meva família que ha acce­dit a la uni­ver­si­tat. Els meus pares són el que en diríem classe tre­ba­lla­dora o el que ara una certa esquerra en diu “clas­ses popu­lars”. Com que no tries com són els teus pares, no és cap heroïcitat –ni desmèrit– tenir uns pares de classe tre­ba­lla­dora, ni tam­poc és cap desmèrit –ni heroïcitat– tenir uns pares de classe alta o bur­gesa. És el que és i prou, i si alguna cosa aporta un valor afe­git dependrà del que cadascú sigui capaç d'aixe­car. Ho dic perquè a vega­des hi ha una mica de con­fusió i n'hi ha que juguen a sem­blar de classe baixa o d'altres que, per acom­ple­xa­ment o per moda, ama­guen l'ori­gen. Això és només el ter­reny de les apa­ren­ces, que sabem que són for­tes i arre­la­des. Aquesta no és la qüestió, i, en canvi, el veri­ta­ble tema és si la igual­tat d'opor­tu­ni­tats està garan­tida; si algú, per exem­ple, “dona, de classe baixa i nació opri­mida”, pot acce­dir a la uni­ver­si­tat com qual­se­vol altre.

Dimarts l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans va pre­sen­tar un lli­bre on diagnos­tica l'estat de la soci­e­tat cata­lana actual. La sociòloga Marina Subi­rats va apor­tar dades demo­li­do­res que indi­quen que l'ori­gen social torna a tenir més importància que fa uns anys en l'accés a l'edu­cació i en els resul­tats esco­lars. Les reta­lla­des a l'ense­nya­ment públic tenen els seus efec­tes reals. Els paràmetres de fracàs esco­lar lli­gats a una pro­cedència social baixa tor­nen a créixer. Serà, el lapse de temps que em va per­me­tre entrar a la uni­ver­si­tat, a mi i a d'altres fills de gent tre­ba­lla­dora, un període d'excepció? Després la Marina Subi­rats em va expli­car que, si aquesta tendència nega­tiva es manté, segu­ra­ment a qui pri­mer afec­tarà serà a les dones. Com d'habi­tud. També em va dir que les filles de mares amb estu­dis uni­ver­si­ta­ris solen anar a la uni­ver­si­tat. Vaig pen­sar en la insistència de la mare i l'àvia, que no havien pogut estu­diar, perquè jo estudiés. Em pre­gunto si en una soci­e­tat que ban­deja el conei­xe­ment i la for­mació, n'hi ha prou amb la insistència si l'opor­tu­ni­tat deixa d'exis­tir.