Eixamplant la base

Atenció, ara el columnista utilitzarà una paraula horrorosa i repugnant aplicada a l'argot polític: mantra. Ecs! Ànims! Pregunta: “Quin és el mantra que més ha gastat l'independentisme des de la consulta del 9-N?” Resposta i premi: “Hem d'eixamplar la base.” Tornem a la normalitat. L'independentisme va detectar, el 20-N i després en les eleccions al Parlament, que en calen més, d'independentistes, per sortir-se'n. I en això treballen, tant els partits com les organitzacions dites cíviques. Per on volen eixamplar la pròpia base tots aquests senyors? Per l'esquerra. Ningú es preocupa pels electors que van votar Unió Democràtica (100.000) en aquelles eleccions i que ara s'han quedat òrfens d'opció. Potser perquè són pocs. Molts menys que els que van votar, per exemple, Catalunya Sí Que es Pot. Que també podrien ser “seduïts” o “recuperables”. Potser per tot allò de la cabra i la muntanya. Sigui com sigui, per l'esquerra pretenen “eixamplar la base” el Partit Demòcrata (ai!), Esquerra Republicana, la CUP, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium. I per on perden vots? Precisament per l'esquerra. Segons el darrer baròmetre del CEO, Junts pel Sí mantindria quasi els mateixos diputats que va aconseguir la darrera vegada, però la CUP, que ara en té deu, en perdria entre sis i vuit. Qui en trauria més profit? Bàsicament, Catalunya Sí Que es Pot. Conclusió: el mantra no ha funcionat. I ara l'independentisme no obtindria majoria absoluta. Per tant, cal que canviï d'estratègia. O de mantra!