Un pas més enllà

Així ho certificava alguna premsa ahir. Mariano Rajoy hauria fet seves les paraules de la seva vicepresidenta i superministra, Soraya Sáenz de Santamaría –potser són seves–, i estaria disposat a “escurçar distàncies”, dins la sagrada obediència constitucional, i fins i tot a “fer un pas més enllà”. I què vol dir “un pas més enllà”? Per al PSOE, per exemple, apel·lar a una més que improbable “reforma constitucional” i a un federalisme que Susana Díaz es passa per l'arc de la Giralda. I per al PP? Per a Rajoy, “el pas més enllà” es reduiria a “celebrar un Consell de Ministres a Barcelona”. Quin honor! Amb decisions d'aquesta envergadura les discrepàncies profundes entre les institucions catalanes i les espanyoles deixarien de tenir sentit. Pura vaselina. El dia que el Consell de Ministres es reuneixi a Barcelona les estelades desapareixeran dels balcons i el carilló del palau de la Generalitat interpretarà la marxa reial. Ara sí que ho han entès. Entre l'ordre del dia ses senyories podrien tractar la inversió d'uns quants milers de milions més en les línies de l'AVE que uneixen Galícia amb Madrid o ampliar el Fons de Liquiditat Autonòmic perquè la Generalitat pugui pagar el mes que ve els farmacèutics. Seduïts pel clima lasciu del lloc, fins i tot els ministres podrien decidir traslladar la biblioteca del Senat a la provincial de Barcelona. Ei, quan es faci, que les presses no són mai bones conselleres. Puigdemont i Junqueras també els podrien servir el cafè. Gràcies, bwanes!