2008

La victòria de Donald Trump ha tin­gut una vir­tut. Que el món (occi­den­tal) es pre­gunti, d'una vegada, què està pas­sant. I el que està pas­sant és el final del pre­do­mini de l'home blanc, una crisi dels blancs, en encer­tada defi­nició de Juan-José López Bur­niol. Perquè una part del món ha vis­cut molt bé a costa d'explo­tar l'altra. Però l'entrada a l'eco­no­mia de mer­cat de l'altre mig món (i encara falta bona part de l'Àfrica), sumat a la quarta revo­lució indus­trial, amb can­vis tec­nològics a una velo­ci­tat expo­nen­cial, han can­viat el món per sem­pre. D'una banda, la riquesa es repar­teix amb els qui eren pobres. De l'altra, les noves tec­no­lo­gies des­tru­ei­xen llocs de tre­ball tra­di­ci­o­nals que ocu­pa­ven les clas­ses mit­ja­nes i popu­lars. I la velo­ci­tat dels can­vis és tan ràpida que no dóna prou temps a crear feina en els nous sec­tors que emer­gi­ran. I si, a sobre, a aquest canvi (que hi hau­ria estat igual­ment) hi jux­ta­po­sem una crisi finan­cera i del deute, que han supor­tat també les clas­ses mit­ja­nes i popu­lars, aca­ba­rem tenint el perquè de l'home blanc empre­nyat, amb un punt d'inflexió històric: el 2008. Per això ha gua­nyat Trump. Per això ha gua­nyat el Bre­xit. Perquè pro­me­ten als des­es­pe­rats tor­nar al vell món, el món pre­vi­si­ble, el món que enteníem. Però el pro­blema és que aquell món no tor­narà. En vindrà un de pit­jor o un de millor? Doncs això depèn de les deci­si­ons que pren­guem. I els nos­tres líders polítics ho hau­rien d'expli­car. I només Barack Obama, en la seva visita a Grècia, s'hi ha acos­tat. La glo­ba­lit­zació dels mer­cats i els avenços tec­nològics són bons per al món en el seu con­junt i ho poden ser per a cadas­cun de nosal­tres en par­ti­cu­lar. Però això només serà així si els bene­fi­cis i els sacri­fi­cis estan ben repar­tits. I perquè això sigui així calen refor­mes a escala naci­o­nal, però també a escala euro­pea i mun­dial. Per això ens pre­gun­tem: on són els líders? Per això ens pre­o­cupa Trump. I seguim les primàries de la dreta a França. I que Merkel es torni a pre­sen­tar obre els dia­ris.