Operació carantoines

El govern de Mariano Rajoy valora celebrar un consell de ministres a Barcelona. Ho he llegit a La Vanguardia, el diari que més interès té en aquestes representacions aproximatives entre Madrid i Catalunya. En té tant, que n'observa algunes que ningú més no veu. L'altre dia jo deia que els polítics comencen a fer política quan pleguen o els fan fora de la política, i posava d'exemples José Manuel García-Margallo, ministre defenestrat per Rajoy que ara es mostra comprensiu amb el problema catalán, i Pedro Sánchez, tirat finestra avall pel PSOE, que acaba de descobrir que Catalunya té aires de nació. Molt bé: doncs la pèrdua de la majoria absoluta també inclina a fer política. Per al PP en minoria ha arribat l'hora d'aproximar-se a la Catalunya poblada i governada per independentistes amb l'objectiu de “dialogar-hi”, de “negociar”. “Negociar” no sé si ho han dit, però alguna cosa per l'estil m'ha arribat. M'incomoda comparar l'actual democràcia i els partits que la fan funcionar amb el franquisme perquè aquell règim de partit únic va ser maligne i té poca cosa a veure amb l'actual, però és que són ells els que em serveixen les oportunitats per fer-ho. Franco, cada cop que es volia congraciar amb els catalans desplaçava el consell de ministres a Barcelona. Hi aprovava una obra pública i feia que el subaltern amb millor dicció cités Maragall. Del tinglado en deien operación Cataluña. Ara no li han posat nom però jo suggereixo el d'operació carantoines. Anem a mimar una mica els catalans. Farem el consell de ministres a Barcelona. ¿Al Palau de Pedralbes, per sostenir el costum? Durant els cinc anys de govern del PP, cada consell de ministres ha acabat amb un esbronc a Catalunya i amb una sèrie de mesures judicials que el dia que no afectaven una decisió del Parlament afectaven persones físiques. Ara mateix no em puc imaginar la reunió governamental a Barcelona. Una millora ferroviària? Un vers d'Espriu o de Martí i Pol? Espriu i Martí i Pol estan molt vistos. Potser Enric Casasses? Si confonen Leonard Cohen amb un compositor de ballables, ara comptin Enric Casasses. El referèndum? La independència subita?

Si fer un consell de ministres a Barcelona, en època de Franco o ara, implica un benefici per a Catalunya hem de concloure que celebrar-los a Madrid, com fan la resta de l'any, deu ser profitós per a Madrid, Castella o les regions amigues. Ja ho sospitàvem, però tampoc cal que ens ho diguin amb aquesta subtilesa.

Enric Millo, des del càrrec de delegat de l'Estat, afavorirà el diàleg, l'entesa, el negoci. Construirà ponts. Ho té per la mà: primer d'Unió, després aspirant a ERC, més tard del PP agressiu i ara del PP de les carantoines. Polític amb mà dreta i esquerra, de raça.