La factura de les xarxes

Dimarts les xarxes socials van començar a omplir-se de missatges que alertaven de la desaparició d'una noia de 16 anys a l'Eixample de Barcelona. Qui més qui menys va rebre algun tuit, algun missatge al Facebook o al grup de Whatsapp de l'escola en què es demanava col·laboració per localitzar-la. La seva desaparició, en qüestió d'hores, es va fer viral a la xarxa gràcies a la implicació de la família i el seu entorn i també, en gran mesura, a la solidaritat davant del drama que estaven passant. La cosa no es va aturar quan es va saber que es tractava d'una desaparició voluntària, les xarxes, que no tenen fronteres, n'anaven plenes i de retruc els mitjans de comunicació. I va ser gràcies a aquesta viralització que, finalment, va ser trobada a Euskadi, a molts quilòmetres de casa, per una dona que la va reconèixer.

Un final feliç per a una història que té també les seves ombres, perquè les xarxes socials tenen també els seus riscos, com ara els rumors i faules que van circular i que van confondre la policia i la família i en ocasions van crear situacions d'angoixa evitables. Quan es tracta de difondre informació a les xarxes sobre menors cal ser molt curosos i compartir aquelles que del cert se sap que han estat contrastades, que solen ser les que arriben per fonts oficials. És la millor manera de no alimentar les faules. Com també cal ser molt curosos en la protecció de la intimitat del menor i de retruc de la seva família. Abans de compartir una piulada, un missatge, cal preguntar-se si un faria el mateix si es tractés del seu fill o d'un germà.

La pregunta que cal fer-se ara és com portarà aquesta jove el rebombori que ha aixecat la seva marxa voluntària i la petjada digital que en quedarà. Les xarxes, immediates i sense fronteres, han facilitat un final feliç però també es cobren una factura, en aquest cas el dret a la intimitat d'aquesta jove. És el preu que pagaran ella i la seva família, l'altra cara de les bondats de les xarxes socials.