Opinió

A la tres

‘Y en eso llegó Fidel'

“El règim cubà va ser durant un temps un mirall per a determinada progressia del país

Una de les peces més conegudes, escrites i cantades per lloar Fidel Castro és la de Carlos Puebla, que porta per títol Y en eso llegó Fidel. Una cançó senzilla que descriu les penalitats que viu el poble sota la dictadura de l'exsergent Fulgencio Batista i com el Comandante, el nom del qual només es cita al títol, ordena que s'acabi la diversión, entenent per “diversió” el sofriment dels cubans.

Molt poc temps després va arribar la història ben coneguda. Els Estats Units es van prendre molt malament que Castro i els seus companys de revolució –que, per cert, van baixar de Sierra Maestra, del mateix lloc que va venir la guerrilla que es va rebel·lar contra els espanyols– tiressin pel tros i hi van decretar una sèrie de mesures les conseqüències de les quals encara pateixen. Amb la qual cosa, de retruc, van abocar el règim cubà als braços de la Unió Soviètica.

Cuba és un territori pobre. Com passa en aquests casos, és impossible saber en quin estat es trobaria si el règim –i els Estats Units– hagués adoptat una política realista i conciliadora. El que sí és segur és que el món s'hauria estalviat la crisi dels míssils.

El règim cubà va ser durant molt de temps un mirall per a determinada progressia del nostre país. Curiós fenomen: n'hi ha prou que un president es proclami socialista i lluitador contra l'imperialisme perquè la sort del seu poble passi a ser secundària per a determinades consciències. Les penalitats que sota un règim autoritari titllat de dretes es creuen inacceptables, es converteixen en un peatge ineludible per a l'alliberament dels pobles si qui mana és vist com un socialista. És així de trist i així de real.

El poble cubà té dos problemes després de tantes dècades de crisi. El polític i l'econòmic. Si el règim vol perviure, mirarà d'aconseguir que la renda per càpita augmenti com més aviat millor. Això implicarà, al final, la democratització del règim? No necessàriament, si atenem a l'exemple de la Xina. Però, en tot cas, un bon nivell econòmic garanteix que aquest canvi, si es fa, sigui pacífic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia