‘Carrer'

Sem­pre espero amb can­de­le­tes l'arri­bada de Car­rer, la revista de la Fede­ració de les AVV de Bar­ce­lona. Només lamento que la publi­cació no s'eixam­pli, més cops, cap a la dolça nosa metro­po­li­tana. Els 25 anys d'aquesta revista audaç és garan­tia que encara no tot està per­dut. I que més enllà del poder ins­ti­tu­ci­o­nal, tan equívoc sem­pre, algú s'interessa per la veu, més d'un cop estri­dent, del car­rer. Ara, quan els hereus d'aquell sinis­tre Fraga Iri­barne que deia “La calle es mía” tor­nen a renyar els i les que fem car­rer i que ens neguem a refiar-nos única­ment dels escons de ses senyo­ries. En el seu moment, els folk­lo­ris­tes de la festa ens van aju­dar a per­dre la por al car­rer. I a retor­nar-lo als seus amos, que són els mem­bres, sem­pre plu­rals –en edat, sexe, recur­sos i orígens–, de la ciu­ta­da­nia.

Per cert: m'ha fet mal als ulls veure les fotos de les noves escul­tu­res, tan funeràries per cert, de la plaça de Sant Jaume, ara que vénen les, d'altra banda insu­por­ta­bles, “fes­tes nada­len­ques”. ¿A què treu cap trac­tar de pro­vo­car-nos l'oblit cap a les figu­res dels “Reis d'Ori­ent que por­ten coses a tota la gent”, els nos­tres entra­nya­bles astròlegs més o menys folls, o els nos­tres “eren tres, eren tres comer­ci­ants de comerç” del poeta que va néixer avui fa 117 anys a Saba­dell? Si voldríem treure'ns del damunt la llosa humi­li­ant dels Bor­bons, ¿què tenen a veure amb ells tres exòtics astròlegs viat­gers i anti­monàrquics de veri­tat, que fins i tot van ser capaços d'enga­nyar un Hero­des cruel? ¿Que pot­ser les auto­ri­tats muni­ci­pals volen expres­sar el seu rebuig a les per­so­nes que vénen de l'Ori­ent... en lloc d'aco­llir-les solidària­ment? ¿O que volen esbor­rar la nos­tra memòria d'infància i aquell moment de tran­sició vital quan sabíem, ai!, que els reis eren els pares?