Retards de 128 milions

Si una empresa pri­vada, un banc o una cons­truc­tora hagues­sin de com­pen­sar un cli­ent amb una indem­nit­zació de 128 mili­ons d'euros pel retard en ser­vir una comanda, for­ma­lit­zar un préstec o aca­bar una obra, la reper­cussió menys dolo­rosa però més imme­di­ata per al seu res­pon­sa­ble seria la pèrdua de la feina. I segu­ra­ment la impos­si­bi­li­tat de tro­bar-ne cap altra després de pre­sen­tar un currículum amb una gestió tan «encer­tada». Però quan en comp­tes d'una empresa pri­vada o d'un banc el cul­pa­ble del retard és l'Estat, amb tota la seva impo­nent maquinària al dar­rere, no sola­ment no passa res sinó que tam­poc ningú no reclama cap res­pon­sa­bi­li­tat per haver de fer ser­vir els nos­tres impos­tos per pagar una indem­nit­zació que s'hau­ria pogut evi­tar amb una gestió més acu­rada. Gai­rebé el mateix dia que l'empresa mixta fran­co­es­pa­nyola TP Ferro pre­sen­tava fa uns anys el pro­jecte per cons­truir el túnel fron­te­rer del TAV, s'anun­ci­ava el dia exacte que l'obra esta­ria aca­bada: el 17 de febrer del 2009. En aquell moment, fins i tot el govern espa­nyol s'ho creia, després d'haver modi­fi­cat una vegada dar­rere l'altra la data de l'arri­bada del TAV a la fron­tera. Mal­grat això s'havia com­promès a com­pen­sar TP Ferro en cas que en la data pre­vista el tren no pogués cir­cu­lar amb tota nor­ma­li­tat. L'eficàcia de TP Ferro a l'hora de com­plir els ter­mi­nis escru­po­lo­sa­ment va posar al des­co­bert, una vegada més, la ino­perància de l'admi­nis­tració a l'hora de fer pre­vi­si­ons, una ino­perància que ara ens cos­tarà 128 mili­ons. Segur que és molt difi­cultós cons­truir una línia per al TAV, que deuen sor­tir molts entre­bancs i que els túnels per fer-lo pas­sar sub­ter­rani a Girona i Bar­ce­lona són com­pli­cats. Però això no exi­meix de donar expli­ca­ci­ons de per què s'ha aca­bat a temps el túnel de més de vuit quilòmetres que tra­vessa la fron­tera, però no la resta del tram del TAV.