Al servei del ‘rock&roll'

La revista francesa Rock & Folk celebra el seu 50è aniversari amb un número especial imprescindible de gairebé 200 pàgines pel qual mereix la pena fer uns quants kilòmetres i travessar la frontera, com feia sovint l'enyorat Jordi Tardà, entre altres coses, per comprar la publicació degana de la premsa rockera francesa, sempre encapçalada amb el lema “Al servei del rock-and-roll des de 1966”. En aquest número especial apareix el Nobel Dylan a la portada, com ja ho va fer en el número 0 de prova, llançat l'estiu de 1966 per la revista Jazz Hot, en aquell cas amb la cèlebre fotografia que il·lustrava la portada de Bringing it all back home (1965). El número 1 de Rock & Folk va aparèixer el novembre del mateix any, amb Michel Polnareff a la portada. Polnareff, el gran iconoclasta de l'escena musical gal·la, en actiu també des de fa mig segle, va actuar l'agost de 1971 a la discoteca Maddox de Platja d'Aro, en una època en què curiosament la frontera musical era més permeable que ara i actuaven sovint artistes francesos a la Costa Brava.

Però tornem a Rock & Folk, una revista estimada fins i tot pels músics –i això no sempre és fàcil: la premsa és sovint l'enemic i el periodista, el músic frustrat– a la qual Iggy Pop dedica “50 paraules d'amor” en el seu especial de desembre i aprofita per lloar “la curiositat i la intel·ligència de la civilització francesa”. Com a mínim, s'ha de reconèixer que els francesos han demostrat una gran passió ben documentada pel rock des dels seus orígens i, entre molts exemples, hi trobem la longevitat de Rock & Folk i el símbol de llibertat en què han convertit la sala Bataclan de París.

Ja que parlem de revistes musicals, a casa nostra també tenim Popular 1, el projecte gairebé familiar dels Martín-Yebra, que ja ha superat els 40 anys d'història –es va fundar el 1973, un any abans que la desapareguda Vibraciones–; Rockdelux va néixer el 1984 i Ruta 66, el 1985, així que també han travessat la frontera dels 30 anys, que en els seus orígens semblava una utopia per a qualsevol publicació musical. I Enderrock, la gran referència del sector en català des de 1993, ja fa camí cap al quart de segle, com la gratuïta Mondosonoro (1994). Què tenen en comú aquestes cinc revistes, la majoria d'àmbit estatal? Totes es publiquen des de Barcelona, que des de sempre ha estat la capital de la premsa rockera a l'Estat espanyol.