Opinió

Reunions

“L'operació diàleg consistirà a estabornir-nos amb reunions

Em trobo un amic que fa uns pocs anys que es dedica a la política activa amb responsabilitats de govern. El veig desmillorat, i me n'explica les causes: no para mai a casa, no fa cap àpat raonable ni a l'hora, el reclamen de tots cantons i tot són reunions. Les reunions l'incomoden per sobre de tot. Reunions de govern, reunions de partit, reunions departamentals, reunions amb entitats, associacions i particulars. Espera els dilluns amb pànic: és el dia amb més reunions. Comença a les vuit del matí i a altes hores de la nit encara està reunit. Casa seva és un espai de dorments. Quan hi arriba tothom és al llit i quan en surt tothom segueix en la mateixa posició. Molts diumenges, també. No té temps de llegir –tant com llegia–, no té temps d'escriure– tant com ho feia–, no va al cine, i només assisteix a concerts, al teatre o a exposicions per motius de feina. “Plega”, li dic. “No puc.” No va poder dir que no quan li van oferir entrar, no pot dir que no ara que hi és pel mig i m'explica una sèrie de combinacions que l'impediran dir que no a tornar-se a presentar i acceptar el mateix càrrec, si guanya.

–I de totes les reunions en surt una cosa positiva?

–No sempre.

Només que de cada reunió que es fa en aquest país i al món sencer en sortís una bona decisió, una de sola, Catalunya i el món sencer anirien com una seda. Truques, i tothom està sempre reunit.

–Ja heu pensat a fer les reunions a peu dret? He llegit que és una tendència al Japó.

–I a peu dret surten resolucions més constructives?

–No, però les reunions s'escurcen molt perquè tothom va per feina.

Un dels problemes de les reunions és que molt sovint s'hi parla de temes que no toquen, alguns de personals, i l'ordre del dia se'n va a passeig.

El govern de Madrid ha engegat amb Catalunya l'operació diàleg. Jo havia suggerit que se'n digués “operació carantoines”, que és el que serà, però he fracassat, potser perquè molts ignoren què són “carantoines”. Mimos, que diem en català. De moment l'operació diàleg consisteix a reunir-se. A reunir-se molt. Ministres amb consellers, subsecretaris amb directors generals, vicepresidenta amb vicepresident... Reunions amunt i avall, algunes a Madrid, altres a Barcelona. Els dialogants de Madrid s'escarxofaran a la butaca i d'allà no els traurem. L'Estat no és només el seu aparell judicial, etc. És també la capacitat de situar-se en un sofà i no moure-se'n. Ens faran passar amb raons a base de reunions i no veurem la família, ni dinarem a l'hora i perdrem la salut, el tren de Rodalies i tots els altres trens. “Tenim pressa”, havien dit alguns.