El gos boig

El mateix dia que el milionari repentinat nomenava nou secretari de Defensa dels EUA un militar partidari de desenfundar primer i preguntar després, l'Europol ens feia tremolar les cames difonent un terrorífic informe sobre les imminents amenaces planetàries del terrorisme gihadista. James Mattis es fa anomenar Gos boig, un motiu que segurament fa justícia a un historial que l'ha dut a participar als camps de batalla de l'Afganistan i de l'Iraq; és a dir, en les dues intervencions bèl·liques més desastroses desencadenades pel Pentàgon d'ençà de la fi de la guerra freda. La primera va sembrar la llavor d'AlQaida, la segona va servir per engreixar el monstre d'Estat Islàmic. No costa gaire d'imaginar quines suposades virtuts buscava Trump a l'hora de distingir Mattis amb la secretaria de Defensa, en canvi costa d'imaginar quina gràcia deu trobar ell en el fet que la gent s'hi refereixi amb una expressió que li atribueix lladrucs i manca de seny. Lamentablement és probable que tinguem ocasió de comprovar-ho abans no ens pensem. Mentrestant, com dèiem al principi, l'Europol s'ha encarregat d'acoquinar-nos una mica més ara que entrem en dates de festes nadalenques i de viatges de plaer. Seria un advertiment d'agrair si no fos perquè, repassant les conclusions, t'adones que les podríem haver escrit tu i jo, que ni som de l'Europol ni som experts en res. Es veu que els excombatents de Síria miraran de tornar cap aquí, ara que la batalla està perduda, es veu que provaran de fer servir cotxes bomba a totes les ciutats europees que puguin, es veu que tenen contactes amb altres organitzacions terroristes i es veu també que disfruten provocant pànic i baixes i grans pèrdues econòmiques. Però, a còpia d'obvietats, l'Europol i el Gos boig ja han aconseguit el que segurament pretenien, esporuguir-nos per si de cas ja no ho estàvem i estovar-nos del tot perquè acceptem amb el cap jup les noves restriccions de llibertat que hagin d'arribar.