Cants de sirena

Mentre a Madrid ens estan atabalant amb ofertes de diàleg que ni ells mateixos es creuen –entre altres coses perquè només volen dialogar del que ells vulguin i marquen ratlles vermelles claríssimes mentre ens la continuen fotent, l'una darrere l'altra–, a casa nostra circula la brama, recollida en confidencials madrilenys i digitals nostrats, que el procés s'està acabant perquè es veu que els catalans i els seus líders han vist la llum i només queden el president Puigdemont i quatre més amb la dèria de la independència. Ara està de moda dir que la Soraya s'ha revestit d'autoritat per negociar i que es veu que s'entén tan i tan bé amb el vicepresident Junqueras i que ja tenien el pla treballat perquè hi hagi ofertes d'aquelles que no es puguin rebutjar i que permetin anar passant uns quants anys més. És a dir, quatre duros per fer callar boques i qui dia passa any empeny. Des de la capital madrilenya, i també des de casa nostra, n'hi ha que ho salpebren amb el suposat interès d'Esquerra que no hi hagi referèndum, que es trenqui la corda per la banda de la CUP o del PDECat i que, per tant, s'hagin de convocar eleccions, que les enquestes diuen que guanyarien els republicans. S'ho poden creure això? Doncs alguns s'ho creuen i hi treballen. Ara bé, Puigdemont s'ha mostrat ferm, i des de la CUP el seu portaveu també, que un atac frontal des del punt de vista judicial als nostres electes només pot portar a un avançament del referèndum. Si el president Puigdemont parla amb una claredat meridiana i la CUP i Junqueras també, que pot passar? És el passat català i la llavor de la desunió el que preocupa molts catalans que han sortit al carrer convocats per l'ANC i Òmnium i que ara es pregunten si algú els fallarà. Hi haurà realment oferta espanyola? Se'ls escoltarà algú, aquests cants de sirena? No pateixin, en pocs mesos es veurà com evoluciona tot i si hi ha referèndum o no. Això sí, si n'hi ha, als independentistes els caldrà guanyar-lo.