Opinió

Ara torno

El diàleg

“La campanya del diàleg és la nova arma per buscar la rendició prèvia

Amb les hon­ro­ses i a vega­des des­ta­ca­des excep­ci­ons que cal­gui, que la política ja fa temps que és pur par­ti­disme en el sen­tit més fut­bolístic del terme ho demos­tren mol­tes coses. Però a vega­des, quan la màquina de fabri­car cor­recció política i mis­sat­ges cui­nats s'enca­lla un ins­tant, hi ha mos­tres cla­mo­ro­ses del més vomi­tiu dels par­ti­dis­mes. L'exem­ple d'aquesta set­mana ha dei­xat en evidència el dipu­tat del PP Santi Rodríguez, que a més hi va posar tota la salsa pos­si­ble de la retòrica par­la­mentària més xarona i fas­ti­gosa. Ja ho saben. Rodríguez va fer un sobre­ac­tuat al·legat con­tra l'impost a les begu­des ensu­cra­des que pre­te­nia apli­car el govern català, sense saber que al mateix temps ja se sabia que el seu com­pany de par­tit i minis­tre Mon­toro pen­sava apli­car-lo a escala esta­tal. La forma de l'inci­dent faria molt de riure si no fos perquè el fons fa plo­rar.

La demagògia de Santi Rodríguez no és un fet aïllat, és una errada del sis­tema. És més, explica molt bé quin és el sis­tema. O amb mi o con­tra mi; és bo el que fan els meus i dolent el que fan els altres. Així de sim­ple i de per­ni­ci­osa alhora és la política que es fa ara. Amb les hon­ro­ses i des­ta­ca­des excep­ci­ons que cal­gui, ja ho he dit i ho repe­teixo, però la política és una guerra en la praxi del dia a dia. I encara ho és més quan es plan­te­gen con­flic­tes com el del procés inde­pen­den­tista català.

Què té a veure això amb la soro­llosa i gover­na­men­tal cam­pa­nya de publi­ci­tat sobre el diàleg en la política espa­nyola? Tot. Hi té a veure total­ment, perquè aquest és el con­text que deter­mina el tea­tre on s'esce­ni­fica la pro­pa­ganda del diàleg. La política és una guerra de bàndols i el procés inde­pen­den­tista català és la mare de totes les bata­lles a Espa­nya. I en les guer­res l'objec­tiu final és la der­rota de l'ene­mic. Això ja ho sabem. Però en totes les guer­res hi ha una altra pos­si­bi­li­tat, que és la ren­dició prèvia.

D'això tracta la des­me­su­rada cam­pa­nya del diàleg des­ple­gada pel poder cen­tral espa­nyol. Perquè en això, com en tot el que fa referència al procés català, el PP no està sol. Ara bé, quin diàleg ofe­rei­xen? El diàleg a l'espa­nyola. O sigui, tu et ren­dei­xes i després par­lem. Digues que renun­cies a la pos­si­bi­li­tat de la inde­pendència i després par­la­rem de les engru­nes. Es busca, un cop més, el can­sa­ment, el des­gast i la deserció en les files de l'inde­pen­den­tisme (i ja em per­do­na­ran la rei­te­ració en el llen­guatge bel·licista, però és el que més s'hi escau). És el que intenta el govern de Rajoy ara, és el que inten­tava el PSC amb l'uni­corn blau del fede­ra­lisme, és el que inten­ten els grans empre­sa­ris que diuen que se n'ani­ran d'una Cata­lu­nya inde­pen­dent... I nosal­tres, aquí, més pre­o­cu­pats per si demà s'ha de fer festa o no. Fent política de vol rasant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.