Constitucionalment oberts

El PP i el PSOE –el PSOE i el PP, per allò d'Isa­bel i Fer­nando–, cada vegada més un, jus­ti­fi­quen la sagrada uni­tat de la seua pàtria sobre un mur acon­fes­si­o­nal. La Cons­ti­tució els excusa totes les bar­ba­ri­tats. Una Cons­ti­tució redac­tada sota amenaça mili­tar i inter­pre­tada ara des d'una bar­raca sectària. Vene­ren, aquests senyors, una falsa relíquia. Però ja els està bé perquè la doc­trina de la fe tin­gui apa­rença democràtica. I per això avui impo­sen la festa. Fes­ters a la força. Una festa, doblada, de la uni­tat de la seva pàtria amb excusa cons­ti­tu­ci­o­nal. Però molts no en fan. Boti­gues i grans superfícies se la sal­ten irres­pec­tu­o­sa­ment per fer calaix. Agost en desem­bre. I les empre­ses pac­ten amb els tre­ba­lla­dors el pont que els convé, que pot ser avui. Els més des­ca­rats fins i tot fan l'aqüeducte. El lec­tor més obser­va­dor veurà que, fins i tot a l'Anda­lu­sia de Díaz, hi ha mitja jor­nada labo­ral. Hor­ror! Això no pot ser i és ana­tema cons­ti­tu­ci­o­nal. Però els guar­di­ans del camp de cas­call només tenen ulls per als rebels. No repro­va­ran avui els cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes, actius o pas­sius, deso­be­di­ents amb la cele­bració obli­gada. Se'n foten, dels seus fidels. Només els pre­o­cu­pen els apòsta­tes perifèrics. Els apòsta­tes de la uni­tat. Avui els vigi­la­ran, els con­tro­la­ran, els adver­ti­ran, els denun­ci­a­ran i els san­ci­o­na­ran. Per des­pis­tar i mare­jar els inqui­si­dors cons­ti­tu­ci­o­nals, els regi­dors i els alcal­des rebels podrien ven­dre tor­rons als ajun­ta­ments oberts. “No som sepa­ra­tis­tes, som Mer­ca­dona!”