Coneixement

La generació dels meus avis va treballar sense ordinadors. La dels meus pares els va tenir, ja avançada la vida laboral, com a eines complementàries. La meva generació ja els té com a companys de feina. I la generació dels meus fills és possible que hagi de competir amb robots per la mateixa plaça de treball. Per tant, quines competències educatives han de tenir els nostres nanos quan surtin de l'escola? Molt senzill: aquelles que les diferenciïn de les màquines. Tan senzill i complicat com això. Per arribar a aquest objectiu cal, però, no caure en extremismes ideològics. Exemple pràctic: Google. Està bé no basar els treballs de classe en un copiar i enganxar del cercador. Però també estaria bé no ignorar que Google existeix. És una eina ràpida i útil si, com totes les eines del món, es sap fer servir adequadament. El mateix val per les pantalles tàctils, les xarxes socials o el GPS. Malament si en depenem intel·lectualment, malament si els obviem. De res serveix tenir bones notes a PISA si després, tal com ha conclòs un informe de la Universitat de Stanford, un 82% dels adolescents no saben distingir una notícia real d'una de falsa. És a dir, el mínim cribratge per esbrinar si el vídeo de senglars que tots hem rebut al mòbil és Collserola o Minnesota. (Nota: per escriure aquesta columna he anat a la web de la Universitat de Stanford i sí, aquest estudi existeix). Justin Bieber ha mort diverses vegades a la xarxa. I abans de fer-ho de debò, Fidel Castro també. I si això passa amb les frivolitats, imagineu què no deu passar amb la informació, directament tòxica, capaç –per posar un exemple– d'influir el vot d'una persona. La manera com gestionem la informació –no només la periodística que és una petita part– serà sens dubte un dels reptes de la humanitat aquest segle XXI i, per tant, també ho serà de l'educació.