El despatxet

Soraya Sáenz de San­ta­maría, coman­danta del CNI des de fa cinc anys, ha obert des­pat­xet a Bar­ce­lona. No on diuen que hi ha el pre­sumpte cau dels ser­veis d'intel·ligència de l'Estat, sinó al car­rer de Mallorca. Allà on fins fa alguns mesos hi havia una doble filera de tan­ques en estricte sen­tit colo­nial. Els aborígens només es merei­xen des­con­fiança. La vice­pre­si­denta del govern espa­nyol –“la vice”, per als seus pròxims– enceta d'aquesta manera la man­grana de la deno­mi­nada “ope­ració diàleg”. Com entén el terme diàleg la tropa de Rajoy? Ahir ho expli­cava un dels dia­ris que enra­men el pas al pre­si­dent del govern espa­nyol perquè tre­pitgi mur­tra per­fu­mada i no la bilis de les seves vícti­mes. Segons publi­cava El País, de fonts de l'“entorn” de Sáenz de San­ta­maría, la senyora del CNI pro­posa “un per­fil dur en l'àmbit jurídic i pròxim en el polític: és a dir, amb cin­tura per a afron­tar el des­a­fi­a­ment sepa­ra­tista i espe­rit de diàleg amb la resta”. Aquests senyors ana­lis­tes de sin­taxi cas­ti­gada deuen refe­rir-se, quan par­len de “cin­tura” davant “el des­a­fi­a­ment sepa­ra­tista”, al cint de pis­to­ler. La intenció és curi­osa. Soraya Sáenz de San­ta­maría arriba de la metròpoli per par­lar amb els qui pen­sen com ella i per no escol­tar-se els dis­cre­pants. Això deu ser “el diàleg”. I per això també dime­cres a la tarda es va reu­nir amb Inés Arri­ma­das, Miquel Iceta i alguns empre­sa­ris afins. Escolti, per això no calia obrir para­deta a la colònia. Són els de sem­pre. Si els crida, ja ani­ran a Madrid.