Defensa de la democràcia

La democràcia és un ideal polític en què, com deia Einstein explicant la seva visió del món, l'individu ha de ser respectat com a persona. Un règim pot degenerar amb facilitat en un sistema corrupte i opressor quan es perd el sentit de l'ètica i la moral de la responsabilitat pública, no existeix la transparència en la gestió pública i s'amaguen les combinacions del poder per assolir els seus objectius.

El descrèdit de les democràcies occidentals d'ahir i d'avui no l'hem de buscar en els errors de l'aplicació dels seus principis, sinó en la poca estabilitat d'un govern que no pot assumir tota la responsabilitat de l'inexcusable protecció de la ciutadania davant la seguretat, la malaltia i les necessitats primàries.

La bona marxa de tota democràcia necessita fonamentalment una cultura ètica, ja que sense l'ètica no es pot lluitar contra els prejudicis i les supersticions, la idolatria dels dirigents i l'egoisme de certes elits econòmiques. La literatura, el teatre, el cinema, la música, els mitjans de comunicació... avui tenen la possibilitat de fer més noble l'existència social de l'individu, fomentar-ne la comprensió i el lliure desenvolupament de la diversitat cultural, obrir el pensament a les persones i impedir la reaparició de l'inquisició del poder.

En la nova democràcia a què hem d'aspirar, en què el poble pugui decidir directament o a través de representants elegits lliurament quines lleis l'hauran de governar, els dirigents elegits han de fer honor al compromís polític, no poden cedir als sectarismes dels partits, superar els fracassos polítics del passat, deixant-se de romanticismes, rauxa i radicalismes verbals.

El poble ha de poder manifestar en una sana democràcia el seu rebuig a les obligacions que li imposi l'Estat quan la consciència les consideri injustes. La política no pot desentendre's de la justícia en el seu sentit veritable, ja que la coacció com a forma de govern és la ruptura amb la consciència de rectitud, com diria Einstein.

En el futur, totes les classes socials han de tenir un paper cooperador en la direcció de la societat, de responsabilitat compartida, amb un sindicalisme realment democràtic i autònom, fidel i lleial amb els interessos dels treballadors creant perspectives empresarials.

No podrà fer-se legítimament una política que prescindeixi del sector social i que no respecti l'interès general. Aquest interès no està subjecte a l'interpretació de les classes dirigents, sinó a la del poble en conjunt, ja que la democràcia requereix la generació de pactes socials a més de pactes de poder. Governar sense el poble ha d'esdevenir impossible.

La nova democràcia haurà de ser a més respectuosa amb la pròpia nacionalitat catalana i la dels altres ciutadans i pobles residents a Catalunya, doncs com deia Josep Armengou exposant les seves idees i pensaments sobre el nacionalisme català, el concepte de Pàtria és únic i indivisible, i no s'amida per la grandària geogràfica o demogràfica ni per la fortuna històrica d'un poble. La futura política no podrà negligir la llibertat de tot el poble, individual i col·lectivament, ja que la llibertat és un sistema de vida que defineix les democràcies.

A més DE les barreres invisibles establertes per les normes conservadores tradicionals, la llengua i el pensament únics, s'han d'obrir i cedir a la mobilitat social i econòmica descoberta per l'occident amb els avenços de la tècnica i les comunicacions, trencant amb el passat classista únicament favorable a les elits econòmiques enriquides amb els conflictes i la seva influència sobre el poder. Només la interculturalitat i la mobilitat lliure establerta per la Unió Europea garanteixen avui el dret dels individus a prosperar i a crear nous motors econòmics, superant la impotència dels aparells de l'Estat i els nacionalismes agressius configurats amb el populisme reaccionari.

En aquesta nova democràcia l'Estat no ha de tenir altra funció que la de garantir la llibertat i l'autonomia del poble, alliberant-lo de tota mena murs imaginaris, desterrar de la política la doctrina de l'immobilisme, la desinformació i els criteris preestablerts que afebleixen la igualtat social.