Sobre la corda fluixa

Ha tornat a passar. Ahir els Mossos d'Esquadra van detenir els activistes que van cremar fotografies de l'actual rei d'Espanya en la passada Diada. Activistes relacionats amb la CUP. Com sol passar, la policia catalana va actuar a instàncies judicials. Concretament, de l'Audiencia Nacional, un tribunal d'excepció descaradament viu en un Estat que s'estima l'excepció en massa coses. I com sol passar també, l'actuació dels Mossos ha suscitat la ira de la CUP, que exigeix al govern que faci tant com pugui perquè els Mossos desobeeixin aquesta mena d'instruccions. La seqüència, que ja es va patir fa poc amb la detenció de l'alcaldessa de Berga, tensa encara més les relacions entre l'esquerra dita rupturista i Junts pel Sí. Una tensió que evidencia la fragilitat del bloc independentista. És possible que la justícia espanyola actuï d'ofici, en aplicació estricta del Codi Penal, i és possible també que el recurs als Mossos com a policia judicial respongui a esquemes ordinaris. Però tot plegat pot respondre també a esquemes menys “ordinaris”. El govern de l'Estat, i les instàncies judicials superiors, on la intervenció de l'executiu no és cap hipòtesi, poden buscar exactament actuar sobre el punt més tendre del procés dit sobiranista. Sobre les contradiccions i els enfrontaments entre la CUP i Junts pel Sí. Arribats en aquest punt, un independentista sensat demanaria als seus més habilitat encara. Sobre la corda fluixa. En tindran Junts pel Sí i la CUP? En tindrà, sobretot, la CUP?