El teatre a la fusteria

Al racó més envejat i més retratat de Girona, s'hi troba l'antic teatre Odeon, que avui ocupen la fusteria Lladó i els Cromats Ensesa. És una porta més amunt de Le Bistrot, i sempre havia desitjat entrar-hi i tafanejar, però no ho he aconseguit fins que els inigualables i inimitables Xavier Bobés i la parella Sharay Larios i Jomi Oligor van escollir la fusteria per presentar Primer álbum, el seu treball de recerca al Barri Vell amb l'agència de detectius d'objectes d'El Solar. És una escenificació que aprofita l'espai on la família Lladó han fet de fusters durant tres generacions i on encara l'Armand treballa cada dia, per portar l'espectador a fer un viatge per una forma de vida que s'ha perdut i per un barri que s'està venent al parc temàtic del turisme. Els tres detectius, a través de les velles factures de la fusteria, ressegueixen noms i comerços de l'entorn que acompanyen amb fotos antigues i anècdotes rescatades de gent que encara ha viscut aquells temps, quan la plaça de l'Oli era el rovell de l'ou. Per qui ja conegués el treball de Bobés Cosas que se olvidan fácilmente, que ha tornat a representar a la Casa Pastors, només per a cinc persones en cada funció, sap de què estem parlant. És un teatre íntim i entranyable que et deixa embadalit, fins al punt que em vaig fumar un Ideales (!), quan fa cinc anys que ho he deixat. En el Festival de Temporada Alta del 25è aniversari hi hem vist obres molt potents com ara l'adaptació de Les benignes, a càrrec de Guy Cassiers (a en Bep Marquès li hauria agradat molt); l'escenificació de Purificats, l'obra que Sarah Kane va escriure al frenopàtic, o Compassió. Història de la metralleta, un dur al·legat de Milo Rau. Sense oblidar la molt recomanable Ventura, que David Planas i Meritxell Yanes tenen en cartell a l'antiga casa Pagans de Celrà, en una nova demostració que el teatre es pot servir a la carta i que tampoc calen grans escenografies per arribar al cor dels espectadors. Bobés, Larios i Oligor van fer reviure la fusteria Lladó amb la complicitat i l'entusiasme de l'Armand, que va esdevenir un narrador brillant. I l'èxtasi va arribar quan se'ns va convidar a pujar a una plataforma des d'on es veu l'espai dels cromats i les restes de l'escenari de l'antic Odeon. Quina meravella, pensar només per un moment en com seria tota aquella sala recuperada per fer-hi ball, teatre, dansa o un local de música en directe.