Opinió

Tribuna

'Només sis nombres'

“ El nostre univers deu la seva existència a una combinació de sis nombres, diu Rees

ANomés sis nom­bres (Just six num­bers, Basic Books), Mar­tin Rees, pro­fes­sor emèrit d'astrofísica a Cam­bridge, ens parla de com el nos­tre uni­vers deu la seva existència a una com­bi­nació de sis nom­bres i de com aquesta només pot ocórrer dins d'un inter­val extre­ma­da­ment reduït de valors per aquests nom­bres. Per exem­ple E (èpsi­lon) defi­neix la fer­mesa amb la qual estan cons­tituïts els nuclis dels àtoms i té un valor de 0.007 per al nos­tre uni­vers. Aquest valor repre­senta la pro­porció d'ener­gia que s'alli­bera quan dos àtoms d'hidro­gen s'ajun­ten per for­mar-ne un d'heli.

Tots els estels trans­for­men hidro­gen en heli (és la font de l'ener­gia que després irra­dien), però només estels més grans que el nos­tre sol, amb tem­pe­ra­tu­res més altes als seus nuclis, acon­se­guei­xen suc­ces­si­ves trans­mu­ta­ci­ons de l'heli cap a àtoms més pesats (car­boni, oxi­gen, etcètera) fins arri­bar al ferro. Un cop es trans­muta una quan­ti­tat sufi­ci­ent de ferro, les con­seqüències són dramàtiques: la gra­ve­tat gua­nya la par­tida i col·lapsa el nucli de l'estel, que explota vio­len­ta­ment en forma de super­nova, ejec­tant cap a l'uni­vers tots els seus àtoms cons­ti­tu­ents. Aquesta forja estel·lar, veri­ta­ble pedra filo­so­fal de trans­mu­tar àtoms, és la font de tots els ele­ments de la taula periòdica dis­po­ni­bles avui a l'uni­vers, tots cre­ats a par­tir de l'hidro­gen pri­mi­geni. Nosal­tres, els pla­ne­tes i els estels d'avui, som en rea­li­tat aus fènix renas­cu­des d'anti­gues explo­si­ons estel·lars. O, menys poètica­ment, som refre­gits galàctics.

Sí Es baixés a 0.006, l'etapa intermèdia de la trans­for­mació d'hidro­gen a heli no seria prou esta­ble i el nos­tre uni­vers mai no hau­ria pogut pas­sar de l'hidro­gen pri­mi­geni. Sí, per con­tra, pugés a 0.008, lla­vors tots els pro­tons s'hau­rien unit molt abans que pogués aparèixer cap estel. Així, el valor d'E que fa l'uni­vers com el conei­xem, no es pot per­me­tre pràcti­ca­ment cap vari­ació.

Rees explica també amb detall que els altres cinc nom­bres també tenen uns mar­ges de vari­ació reduïts sobre els seus valors actu­als, per tal que exis­teixi un uni­vers com el que conei­xem. I això con­du­eix a l'eterna pre­gunta: com hem arri­bat a aquest con­junt de valors tan espe­ci­als, quan tots els altres ens por­ta­ven al des­as­tre? Rees ens ofe­reix tres pos­si­bles res­pos­tes: a) algun ésser supe­rior ha creat aquest uni­vers i n'ha ajus­tat els valors; b) per atzar, i estem aquí de pro­pina; i la que ell defensa: c) hi ha una infi­ni­tud d'uni­ver­sos paral·lels dife­rents, en cadas­cun dels quals aquests nom­bres s'han mani­fes­tat amb dife­rents valors, molts dels quals no hau­ran pros­pe­rat i uns pocs sí que ho hau­ran fet, i tenim la xamba d'exis­tir en un d'aquests. En qual­se­vol cas, aquesta és una pre­gunta per a la qual la ciència, per ara, només pot aven­tu­rar hipòtesis i la res­posta queda en el ter­reny de les cre­en­ces per­so­nals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia