(Des)ànims de Farners

Farners per la Independència-ANC ha enviat als colomencs una circular convocant-los aquest vespre a l'ajuntament: “Estimats companys, ara toca defensar la nostra presidenta...” Aquest columnista hi anirà, i tant que hi anirà. Amb la moral per terra, això sí... Considera que, amb independència o sense, el futur de la política catalana és desolador. Quin és el foc amic? Una CUP abraçant un comunisme tronat que veu rics per tot arreu i un internacionalisme incoherent amb una única peça al punt de mira de l'escopeta: Israel. Una casta només centrada a escampar antisionisme i idees socials de bunyol de vent, sense cap aportació sòlida a la construcció d'una esquerra catalana oberta al món del segle XXI. També dispara perdigonades ERC, que ja és una ombra d'aquell partit de la generació de Rovira i Virgili, amb una idea clara del fet nacional i de la reconstrucció de la pàtria. Els dirigents actuals, que s'han quedat amb la puta i la Ramoneta ara que se senten els primers de la classe, ja no semblen voler construir una nació sobre la base de la llengua, la cultura, el rigor i el pensament propi. ERC se sent avui estupenda perquè té un noi castellanoparlant tan enginyós escrivint un tweet com incapaç d'elaborar teoria política profunda. A rebuf de la CUP, els republicans s'apunten a una manifestació clixé contra la islamofòbia, a una gracieta antisistema o al que els doni quatre vots més. I el PDECat? La camisa no els toca a la pell. Per això no gosen articular una força desacomplexadament nacionalista i liberal, que promogui una societat oberta i es deixi estar de falsos progressismes. Pels sotracs dels tres viatges al no-res han quedat cervells tan ben endreçats com els de López Tena, López Bofill, Jaume Renyer... No eren simpàtics, deien alguns. Doncs bé, aquest articulista anirà a la concentració, primer, perquè creu en els joves patriotes i generosos de FxI. També perquè considera que s'ha acabat la simpatia i la festa. Ara la coherència interpel·la la tropa anònima. No ens ho passàvem tan bé a les cadenes i manis d'estiu? Doncs ara toca passar fred perquè els represaliats tinguin l'escalfor que es demana a la circular. Siguin del partit desastrós que siguin. Al capdavall els soldats rasos hem respost sempre, sense fer càlculs electorals i aguantant estoicament moltes ximpleries.