40 anys del Patronat de Turisme

Quan he vist la cara, el pèl, la panxa, les mans i la mobilitat dels antics clients, amb qui he coincidit avui en la cerimònia de repartiment de guardons als distingits del Patronat de Turisme Costa Brava i Pirineus, de Girona, el qual ha assolit 40 anys d'activitats, m'he conformat una mica del meu migrat estat, herències de les afeccions i l'edat. El que bona part dels patrons, hotelers, comerciants, bàrmans, restauradors, campistes i més, amb els que la meva empresa havia tingut tractes comercials, una cordial relació i amistat, manifestat a ulls vistos les decadències, no m'han consolat. Altra cosa és l'aspecte de la majoria. Ratllant o passant tots els 90 anys, no es poden esperar grans coses.

Ha estat una festa simpàtica i els presidents de la Generalitat i la Diputació, a la vegada del Patronat, han fet accions perquè es respirés un ambient optimista pel que fa als índexs de visitants de Girona els pròxims anys. No és que s'hagi acabat la crisi. Pensar a recobrar els estatus i formes de vida de finals del segle passat és d'il·lusos. Va ser una època irrepetible, vivint fora de possibilitats, amb crèdits fàcils i sense fi. Fa temps que, escoltant amb atenció els economistes punters d'Europa, queda clar que el que resta de crisi és una situació que ha entrat a formar part de l'economia europea i de bona part de la mundial. Una vegada corregit forma part de la història i parlar-ne és perdre el temps.

Desvinculat del món turístic i del Patronat des de fa anys, he restat agradablement sorprès per la professionalitat que s'endevina en sentir parlar els directius del Patronat. D'altra banda, els que porten les regnes dels negocis turístics no són aquells amb els que vaig tenir cordials relacions. Majoritàriament fills, néts i professionals contractats han agafat les regnes i, educats amb altres estudis, procediments i doctrines, no és que ho hagin deixat, és que ja no van adoptar en absolut allò d'“entre tots ho farem tot”, que mai ha tingut sentit. En realitat no han descobert res. La crisi va impactar molt el turisme i una part s'ha corregit i la resta forma part de la història.

El 1975 vaig comentar amb el president de la Cambra de Comerç la necessitat que tenia el turisme gironí de: a) Una organització que aglutinés el mateix. b) Que la unifiqués de criteris i professionalitzés. c) Que fixés els objectius i que treballés de manera permanent pels mateixos, i dient-me aquest que no creia que hagués de ser la Cambra de Comerç la promotora, va parlar amb en Xiquet Sabater, de l'Hotel Aiguablava de Begur, sotspresident de la Diputació. Aquest es va fer càrrec del complet estudi, dels prop de dos-cents cinquanta contactes amb presumptes patrons i les conclusions de tres assemblees. Dos anys de treballs! Les meves prediccions es van fer realitat, lentament és clar, i fa força anys que el Patronat de Turisme de la Costa Brava i Pirineus és una entitat promotora de turisme professional i efectiva. Així havia de ser: jo ho havia dit i repetit!