Humans, per ara

Fukuyama ha advertit que, “des de fa algunes dècades, un moviment d'alliberament estrany ha crescut en el món desenvolupat. Els seus croats tenen un objectiu molt més alt que els defensors dels drets civils, feministes o dels homosexuals. Volen alliberar la raça humana de les seves limitacions biològiques”. Fa poc, el 16 de desembre, més de 250 adolescents, reunits a la 8a Jornada de Filosofia de Girona (filo.segirones.cat/jf16), han analitzat aquesta qüestió: “Què ens fa humans?”. Nois i noies de 2n de batxillerat, de sis instituts, que estudien la tendència cultural, científica i intel·lectual que defensa un millorament exponencial de les capacitats dels humans. El transhumanisme (H+) no és ja una utopia sinó un projecte concret, amb resultats i calendari: vegin, si volen, la web de Projecte Avatar 2045 (2045.com) i comprovin-ho.

Els alumnes, primer als seus instituts i amb una plataforma Moodle, i successivament en entorns acadèmics com el de la Universitat de Girona, hi han aprofundit de valent. Entre les comunicacions guardonades, la Zoubida, una noia de Salt, escriví: “Jo accepto ser una persona feble i imperfecta, accepto el cicle de la vida: sé que al final he de morir, si no és per una cosa serà per una altra, i això està bé. Morir, riure, viure, plorar, sentir-se bé, patir, tot això està bé. ¿Quina gràcia tindria viure sabent que ho acabaràs fent tot, perquè tens tot el temps del món i perquè tot és fàcil i no et suposaria cap esforç?”; i conclou que ens estem ficant “en una presó nosaltres mateixos, deixant a fora la llibertat [...] de ser humans”. En aquesta jornada hem après tantes idees!

Els alumnes havien estat interrogats de manera provocativa: “Animal, humà, avatar. És aquesta la nostra evolució?”. Donem per suposat que – amb intervenció divina o no – venim del mico i que hem arribat on som; doncs bé, ara se'ns presenta un altre salt, el d'uns nous éssers intel·ligents que transcendirien els humans. Per als entusiastes, afegir algunes pròtesis serà un joc de nens; el que cal és l'eugenèsia, la nanotecnologia i les implantacions de microxips, els fàrmacs que ampliïn les capacitats... i arribar a una existència postbiològica, ja sigui pel bolcat del cervell d'un humà en un ordinador o bé constituint realitats híbrides, en part orgàniques i en part cibernètiques. Això es tracta ja a pel·lícules i sèries, Black Mirror o Humans.

El dualisme cartesià dut a l'extrem fa que allò corporal no entri en la definició de l'essència humana. No són les màquines el perill, ho som nosaltres. Segur que gaudeixen amb les xerrades TED Talks (ted.com). Si poden, vegin Tots som ciborgs, d'Amber Case. Ella planteja una nova antropologia positiva, en la qual “no és que les màquines estiguin prenent el control, sinó que ens estan ajudant a ser més humans, a connectar-nos mútuament”.

La cultura del millorament està arrelada en l'ésser humà des de sempre, però ara s'ha tornat exponencial. Hem de conservar el sentit de l'humor i l'esperit crític, i no pensar en una vida intel·ligent entesa com una mena d'immortalitat cibernètica. Fukuyama va qualificar l' H+ com “la idea més perillosa del món”, perquè ells “creuen saber què constitueix un bon ésser humà”, una nova espècie sintètica. Ni jo, ni la meva alumna guardonada, ho voldríem, això. Som humans. I vostès?