Volen decidir de debò?

Avui es tor­narà a parar aque­lla taula qua­drada immensa que recorda explícita­ment la matèria de Bre­ta­nya. L'acu­dit és massa fàcil, però aquesta vegada no hi haurà Artur sinó Car­les: els reg­nats democràtics són més curts, gràcies als déus. El nou pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat ha con­vo­cat el Pacte Naci­o­nal pel Dret a Deci­dir, que ha anat llis­cant cap al dret a con­vo­car un referèndum. La gran taula inte­grarà avui espe­ran­ces i incer­te­ses. L'espe­rança és òbvia: ampliar la legi­ti­mi­tat democràtica dels par­ti­da­ris de la inde­pendència amb aquells que con­si­de­ren –democràcia obliga– que els cata­lans han de deci­dir ara a través d'un referèndum que no es pot supe­di­tar al permís d'un Estat que no cedirà. La incer­tesa afecta pre­ci­sa­ment aquests segons senyors: els que s'han de decan­tar perquè el dret a deci­dir sigui sin­cer i efec­tiu con­cre­tant-lo de manera uni­la­te­ral. A la taula hi ha els repre­sen­tants d'algu­nes patro­nals i dels sin­di­cats. Ha arri­bat el moment de saber si UGT i CCOO –que va nàixer com a CONC– faran cos­tat a la majo­ria dels dipu­tats que con­vo­ca­ran el referèndum. I també què faran els mem­bres d'una amal­gama exces­si­va­ment com­plexa: la que defi­nei­xen Podem, Ini­ci­a­tiva, Esquerra Unida i Alter­na­tiva i les altres sigle­tes cova­des dins Cata­lu­nya Sí que es Pot. Seran tan dig­nes com Íñigo Errejón, o tan estèril­ment àcids com solen ser Joan Cos­cu­bi­ela i Lluís Rabell? La tropa que pre­te­nen arti­cu­lar i lide­rar Ada Colau i Xavier Domènech creu de debò que els cata­lans tenen dret a deci­dir res?