Una de por

Una nit fosca i de Nadal. A prop del bosc. El vent fa fer petar les branques. De sobte, un llamp. S'il·lumina tot. S'arriba a veure una sardina que s'ha perdut. I en la tenebra, sola i perduda, entre perills i displicència, camina esvelta una donzella: la Independència. Què se'n farà, de la Independència? Com podrà vèncer tants de paranys, tan mal oratge? Però amb aquestes, un grup de gent, de les protestes, vila del bosc, es reuneix, assabentada, de tal perill de l'esmentada, i decideix d'anar-hi en ajut; i, amb l'esperança del no vençut, trobar-la amb vida. Deu mil llampecs fan de la nit un immens dia. Després, la fosca. Perill a pertot. La mort que dansa. Què se' farà, d'ells? Com podran vèncer tants de paranys? Tan mal oratge? Però no acaba, no perdeu punt. No massa lluny, una altra vila, la Xuclafort, vila terrible, segons històries de gent del bosc. Doncs s'assegura que fa molts anys que en aquest lloc hi passen misteris, i que hi viu la mort. I diuen i juren que les persones de Xuclafort tenen dents llargues, ulls eixits, i que a la que bades són com mosquits. Aquesta vila també ha partit. Cerca la noia. Què faran ells, autors de tants de paranys, amics del mal oratge? Crits en la fosca. Passa una mosca. Soroll de pipes. Mans que s'ajunten, prement ben fort. De sobte tot passa més ràpid. Es perd l'enfoc. Queda fosc. Xiulets que sonen. Se sent la veu d'un que projecta: “Jordi, això ha petat una altra vegada.” Doncs s'ha acabat!