ara torno
El gen FOXP2
El gen FOXP2 és conegut com «el gen del llenguatge». Un grup de recerca de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles ho explica en l'últim número de la revista Nature. Potser ja ho han llegit o sentit, però els en faig un resum. En els orígens humans, fa uns 2,5 milions d'anys, no existia la capacitat de la parla. Però moltes desenes de milers d'anys cap aquí va aparèixer la versió humana del gen FOXP2, que és el responsable de modificacions d'uns altres 116 gens en el cervell de manera que en canvien l'estructura per originar la capacitat del llenguatge. Parlem de la versió humana d'aquest gen, ja que, per exemple, el nostre parent més proper, el ximpanzé, també el té, però no li provoca les mutacions que en la versió humana fan que aparegui el do del llenguatge. Els científics assenyalen la meravella que una petita diferència en un mateix gen pot provocar diferències fonamentals entre dues espècies molt semblants. A mi aquestes petites grandeses de la ciència em meravellen. Passa, però, que el mateix dia que llegia això en el diari també hi vaig llegir una informació sobre el concert que Ryuichi Sakamoto, si no va passar res imprevist, feia ahir a Girona. El titular era una reflexió seva: «La fressa és part de la música o, millor, la música és part de la fressa.» Tractant-se del titular, i com que vaig quedar commocionat, el meu cervell només va ser capaç de fer dues reflexions: O bé sóc un ximple que no entenc una reflexió que deu ser molt profunda i plena de contingut, o bé el que diu Sakamoto és una ximpleria o una pedanteria d'artista que només obre la boca per dir genialitats que li hem d'aplaudir sense aturar-nos a pensar què volen dir. Potser no és el cas, i admeto les meves limitacions i que no tinc res en contra de la música de Sakamoto, però també estic segur que en el món de l'art hi ha molta ximpleria. I com que la ignorància és atrevida i ja estic llançat, deixin-me dir que a vegades aquell petit canvi en un sol gen valdria més que no s'hagués produït. Sovint hem de sentir cada cosa... i a sobre alguns cometem la inconsciència de deixar-ne testimoni escrit.
