Un suport indispensable

Se'ls reconeix entre la multitud de gent que va amunt i avall davant de la plaça Catalunya. Entre els que tenen pressa, els que arrosseguen bosses i paquets de regals o els que simplement passegen pel centre de Barcelona. Esperen pacientment enmig del formigueig alçant estelades i carregats de pancartes. “Ni un pas enrere”, es pot llegir en els cartells fets a mà. És dimarts al vespre i són part dels centenars de persones que, una mica més tard, es manifestaran davant d'alguns ajuntaments catalans per mostrar el seu suport al regidor de la CUP Joan Coma. El vigatà és el darrer exemple –segur que no l'últim– que l'Estat espanyol no supera, ni que provi de dissimular-ho, la prova del cotó democràtic. Detingut per haver-se negat a declarar davant del jutge, a Coma l'Audiencia Nacional l'investiga per un possible delicte de sedició per haver defensat la desobediència en un ple. “Per fer la truita primer s'han de trencar els ous”, va dir textualment. Deu ser que un no es pot expressar lliurement ni que aquest dret el reculli la tan santificada Constitució.

En plenes festes de Nadal, Coma –ahir va ser posat en llibertat amb càrrecs i li han retirat el passaport– va rebre dimarts l'escalf de moltíssimes persones d'arreu del país que han arribat a la conclusió que amb Espanya no hi ha res a fer. La gent és la grandesa d'un procés que va començar al carrer i que, diguin el que diguin, hi continua, ben viu. L'any que acaba, el 2016, ha servit per constatar-ho. No només amb la gran mobilització de la Diada, aquella que alguns auguraven que fracassaria i que altres es van entestar a recomptar una vegada i una altra, sinó també cada cop que ha calgut manifestar-se. Quan Artur Mas va anar a declarar al TSJC, quan ho van fer Joana Ortega i Irene Rigau o quan l'escena es va repetir, fa dues setmanes, amb Carme Forcadell com a protagonista. No hi ha moviment més mobilitzat que l'independentista. Els cartells s'hauran de conservar. A hores d'ara ja és clar que el 2017 el conflicte institucional s'agreujarà. I el suport al carrer es farà encara més indispensable.