L'any del diluvi

L'any que ara s'enceta –el 2017 de l'era de Nostre Senyor– deixarà perplexos els més escèptics. Enlluernarà tothom. Escamparà prodigis i potser el diluvi. N'hi ha que diuen que no passarà res. Que mai passa res. Que el govern espanyol no prendrà cap decisió extrema i que el govern de la Generalitat no s'atrevirà a anar on diu que vol anar. És una possibilitat. També n'hi ha que diuen que l'arribada de l'home a la lluna es va rodar en un plató sense croma i amb decorat. Però la realitat fa pensar una altra cosa. Els dos governs es miren i es remiren, i miren també d'aprofitar la gran errada de l'adversari, la que permetrà culminar o liquidar el dit procés sobiranista. Quins són aquests dos grans errors? En el cas del govern espanyol, fer un gest repressiu que sigui interpretat al món civilitzat com un excés reprovable. O provocar una cadena d'accions i reaccions que alteri de debò la majoria de la societat catalana. Encès el carrer, mai s'apaga amb foc. En el cas de la Generalitat, estirar més el braç institucional que la màniga popular. Prendre una decisió que no sigui corresposta amb una activació del carrer proporcionada i precisa. Com un 6 d'octubre més. Aquests poden ser els errors. En el cas del govern espanyol, podria ser inevitable. Són com són i mosseguen perquè no saben raonar. En el cas del govern català, al contrari, el pecat sol ser d'excés de prudència. I de desconfiança. Tot això podria passar enguany, que els uns i els altres volen definitiu. L'any del diluvi.